Els catalans tenen un nivell de satisfacció amb la vida de 6,9 sobre 10, segons l’indicador de benestar subjectiu, una nova eina que ha presentat el Govern aquest dimarts i que ha d’aportar dades per a millorar les polítiques públiques. L’informe es basa en enquestes a unes 4.000 persones, i set de cada deu d’elles es mostren satisfets amb un grau superior a 7 sobre 10. Segons l’indicador, els catalans se senten de mitjana mig punt més feliços que l’any passat (6,4), i creuen que l’any vinent encara ho seran més (7,1). La sanitat, la seguretat ciutadana i la sostenibilitat són les polítiques públiques que contribueixen més a la satisfacció, mentre que la salut i la família són els aspectes de la vida personal amb més impacte.
Durant la presentació de l’indicador, al Convent dels Àngels de Barcelona, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, n’ha valorat els resultats dient que en general els catalans “estan satisfets” amb la seva vida. “Estem a punt d’aconseguir el notable”, ha afegit, remarcant el fet que la ciutadania percep una millora entre l’any passat i aquest, i creuen que en el futur estaran millor. Segons ell, això “ha de permetre reforçar la confiança en el país”, sense “caure en el triomfalisme”.
Aragonès ha expressat la importància de la nova eina, ja que inclou “percepcions”, cosa que no té cabuda en altres indicadors com el PIB, i diu que en uns anys “serà molt útil” tenir la sèrie històrica que comença enguany. El cap de l’executiu català ha enumerat algunes de les mesures que ha tirat endavant el seu govern i que, segons ell, busquen millorar el grau de felicitat de la ciutadania, com ara la gratuïtat d’i2, la regulació del preu del lloguer, o “les mesures per posar pisos de grans tenidors a lloguer assequible”, així com la reducció de les taxes universitàries o més mestres, sanitaris i mossos.
A més, creu que l’informe confirma que l’accés a l’habitatge, la manca de feina, i la salut mental poden ser elements “desestabilitzadors”, i són una prioritat pel seu govern. En la mateixa línia, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha intervingut per afirmar que el nou índex ha de ser “una eina” i un “punt de partida” per tirar endavant polítiques públiques.
Sanitat, seguretat, medi ambient, política, dones i educació, polítiques clau
Els principals factors que s’han relacionat amb la satisfacció amb la vida de manera espontània són la salut (38% dels enquestats), la família (38%), la situació econòmica (34%) o l’àmbit laboral (33%). La vida personal (28%) i el benestar emocional (20%) són altres temes que els participants de l’informe creuen que tenen el seu impacte en el seu benestar. El context polític i global (5%), l’habitatge (5%) i la salut mental (3%) són els que menys s’han mencionat.
Així, els enquestats creuen que el sistema sanitari català afecta en la seva satisfacció amb la vida en un grau de 8 sobre 10. Es tracta de l’aspecte col·lectiu a què donen més importància, seguit de la seguretat ciutadana (7,4), el medi ambient i la sostenibilitat (7,2), la situació política a Catalunya (6,8), la situació de les dones (6,7) i el sistema educatiu (6,7).
Sobre la situació actual en què es troben els àmbits que deriven en polítiques públiques, els participants a l’estudi els suspenen tots, posant la situació del català en primer lloc (4,6), per davant de la situació de les dones (4,5), la ciberseguretat (4,4) i el sistema educatiu (4,3). A la cua, es troben la situació política a Catalunya (3,2), l’accés a un habitatge digne (3,2) i la situació política internacional (3,3).
La salut i la vida familiar, els àmbits de la vida personal més importants
D’altra banda, l’enquesta també recull que l’estat de salut és l’aspecte de la vida personal que afecta més al nivell de satisfacció general, en un nivell de 8,8 sobre 10. La vida familiar (8,6), el temps que disposen per a la família (8,4), l’habitatge (8,3) i l’educació (8,3) també són àmbits especialment importants.
Pel que fa a quin grau de satisfacció tenen personalment sobre aquests aspectes, l’educació (7,5), la vida familiar (7,4), l’ambient de treball (7,1) i l’habitatge (7,1) encapçalen un rànquing que tanca el temps dedicat a l’esport o activitats físiques (5,5), la situació econòmica (5,9) i les condicions econòmiques de la feina (6,0).
Com més ingressos, més felicitat
Així, els participants coincideixen a destacar àmpliament l’economia com l’aspecte que podria incrementar el nivell de satisfacció amb la vida. De fet, la vulnerabilitat econòmica té especial influència en la satisfacció amb la vida, que es redueix a mesura que disminueix el volum d’ingressos mensuals en 1,5 punts. Mentre que la gent que viu a llars que superen els 5.000 euros mensuals d’ingressos se situen en el 7,5 de felicitat, els qui no arriben a 1.000 euros es queden en el 6. A més, els qui tenen problemes per arribar a final de mes o per comprar productes per a una alimentació equilibrada no arriben al 5, mentre que els qui mai tenen aquesta vulnerabilitat passen del 7.
L’habitatge és un altre àmbit clau, ja que les persones amb risc de perdre el seu habitatge o amb perill de patir un tall de subministraments energètics estan al voltant dels 4 punts, mentre que els qui no tenen cap problema d’aquest àmbit superen el 7. De la mateixa manera, els qui viuen en un pis propi pagat són els més satisfets, amb un 7,2, mentre que els que viuen de lloguer (6,6) o lloguer compartit (6,4) ho estan menys.
Jubilats i parelles amb fills menors, els més feliços
En conjunt, el grau de felicitat dels dos gèneres és pràcticament idèntic, mentre que per edats, els joves de 18 a 29 anys són els que es mostren menys optimistes (6,5), però la satisfacció creix a mesura que passen els anys; tant és així que els més grans de 65 anys lideren el rànquing (7,2). La gent amb un nivell d’estudis alt també té major benestar que la resta.
Per col·lectius, les persones jubilades o pensionistes (7,2) són els qui tenen un nivell de felicitat més alt, seguits dels qui tenen una feina remunerada (6,9). Les persones aturades són els qui tenen un valor més baix (5,8). A més, els treballadors públics (7,2) superen lleugerament als assalariats al sector privat (6,8) i als autònoms (7,1).
Quant a composicions familiars, les parelles amb almenys un dels dos membres de més de 65 anys i les parelles amb fills menors d’edat són els qui estan més a gust amb la seva vida, i els qui viuen en una llar monoparental amb un menor al càrrec són els qui ho estan menys (6,1).
La cultura i l’esport incrementen la satisfacció amb la vida
L’indicador de benestar subjectiu, que preveu més onades d’enquestes durant l’any per arribar a 10.000 persones, també mostra que la cultura i el lleure també tenen un impacte. Per exemple, les persones que van al cinema, a concerts o a altres activitats culturals i artístiques com a mínim un cop al mes situen el seu grau de satisfacció en més d’un 7, mentre que els qui mai hi participen es queden en, aproximadament, el 6,5. En la mateixa línia, fer esport o llegir cada dia també eleva la felicitat fins al 7,3, i no fer-ho mai la deixa en el 6,4.
Guifré Jordan | ACN Barcelona
