En pocs anys, les pantalles han passat a formar part del dia a dia dels infants. Tauletes, mòbils, ordinadors i televisors són presents tant a casa com a l’escola, i això ha obert un debat inevitable: ajuden realment a aprendre millor o, al contrari, poden dificultar el desenvolupament dels més petits?
La resposta no és tan simple com dir “sí” o “no”. Les pantalles, per si mateixes, no són ni bones ni dolentes. Tot depèn de com, quan i per a què s’utilitzen. Per exemple, hi ha aplicacions educatives ben dissenyades que poden reforçar habilitats com la lectura, el càlcul o fins i tot la creativitat. A més, l’accés a continguts digitals permet als infants explorar temes que potser no apareixen a l’aula tradicional.
Ara bé, el problema apareix quan l’ús de les pantalles es torna excessiu o poc supervisat. Diversos estudis indiquen que passar massa hores davant d’una pantalla pot afectar la capacitat d’atenció. Els infants s’acostumen a estímuls ràpids i constants, cosa que pot fer més difícil concentrar-se en activitats que requereixen paciència, com llegir un llibre o resoldre un problema.
També cal tenir en compte l’impacte en el desenvolupament social. Aprendre no és només memoritzar continguts; també implica interactuar, comunicar-se i entendre les emocions dels altres. Quan el temps de pantalla substitueix el joc amb altres nens o la conversa amb adults, es poden perdre oportunitats importants per desenvolupar aquestes habilitats.
Un altre aspecte rellevant és el descans. L’ús de pantalles abans d’anar a dormir pot interferir en la qualitat del son, i dormir bé és essencial per consolidar els aprenentatges del dia. Un infant cansat té més dificultats per retenir informació i mantenir l’atenció a classe.
Davant d’aquest panorama, la clau no és prohibir les pantalles, sinó trobar un equilibri. Establir límits clars de temps, escollir continguts adequats i, sobretot, acompanyar els infants en el seu ús pot marcar una gran diferència. Mirar un vídeo junts o comentar un joc pot convertir una activitat passiva en una experiència d’aprenentatge compartida.
Eva Remolina | AMIC
