Educar no és una tasca fàcil. Els nens, durant el seu creixement, van passant per diferents etapes, des de les conegudes “rebequeries” dels 2-3 anys, als problemes més complexes que comporta l’adolescència, sovint ens trobem davant situacions que no sabem molt bé com afrontar, i en les que els nostres fills no en saben expressar les seves emocions ni molt menys gestionar-les de forma adequada. Per això, si en algun moment sospitem que el nostre fill/a pot tenir algun problema o observem un comportament que no s’ajusta a les conductes considerades “normals” respecte a altres nens de la seva edat, no està de més posar-nos en mans d’un professional que ens aconselli sobre el tema.
En tot cas, sempre hauríem de demanar ajuda especialitzada davant aquestes conductes:
- Si té un canvi brusc de comportament, ja sigui per un fet concret que ha succeït o està a punt de succeir (canvi de residència o escola, naixement d’un nou membre en la família, malaltia o mort d’algun familiar, etc.)., o quan desconeguem la causa concreta que pot provocar aquesta alteració de conducta.
- És conflictiu a l’escola o a casa (desobediència, agressivitat, hiperactivitat…,).
- Té dificultats d’aprenentatge respecte als seus companys (de parla, de concentració, de lectura…).
- Té terrors nocturns, insomnis, té fòbia a quedar-se sol o si pel contrari, té una inclinació excessiva als membres de la família.
- És víctima d’assetjament escolar.
- Té problemes de socialització.
- Les seves conductes són obsessives.
- Mals d’estòmac o de cap repetitius i als quals no se li pot atribuir (a priori) cap causa mèdica.
El terapeuta, una vegada realitzades les proves pertinents i diverses sessions, pot determinar l’origen del problema i començar un tractament si fos necessari. A vegades, la dificultat no radica en el nen, sinó en els pares, ja sigui per unes pautes incorrectes en l’educació dels fills, per les altes expectatives creades o per un excés de sobreprotecció, causes que també poden detectar-se i que es poden tractar de modificar per a millorar el desenvolupament del nen.
Cal tenir en compte que la infància i l’adolescència són etapes clau per a qualsevol persona i influeixen molt en com s’afronta l’edat adulta.
Font: AMIC | Eva Remolina
