Cada vegada més viatgers donen suport als vols exclusius per a adults, mentre moltes famílies denuncien sentir-se jutjades quan viatgen amb infants.
Viatjar en avió amb infants sempre ha requerit una bona dosi de paciència, tant per a les famílies com per a la resta de passatgers. Però en els darrers anys ha aparegut un nou fenomen que alguns mitjans han batejat com a “niñofobia”: una actitud de rebuig envers els infants en espais públics, especialment quan ploren o fan soroll durant un vol.
El debat s’ha reobert després que un estudi internacional elaborat per l’agència de viatges eDreams revelés que el 51% dels viatgers estaria d’acord amb l’existència de vols exclusius per a adults. A l’Estat espanyol, aquest suport encara és més elevat i arriba al 56%, només per darrere dels Estats Units. A més, els adults d’entre 25 i 34 anys són els més favorables a aquesta proposta, mentre que les persones de 55 a 64 anys són les que hi mostren menys suport.
Aquestes dades han tornat a posar damunt la taula una pregunta incòmoda: els infants són realment el principal problema dels vols?
Les famílies també pateixen el viatge
Qualsevol pare o mare que hagi viatjat amb un nadó sap que ningú desitja que el seu fill plori durant hores. De fet, sovint són els mateixos progenitors els qui viuen la situació amb més estrès, intentant calmar el petit mentre senten les mirades o els comentaris d’altres passatgers.
Els pediatres recorden que els nadons i els infants petits poden plorar durant l’enlairament o l’aterratge perquè els canvis de pressió els provoquen molèsties a les orelles. També hi poden influir el cansament, la por, la incomoditat o simplement el fet de trobar-se en un entorn desconegut.
Per aquest motiu, moltes famílies consideren injust que es criminalitzi els infants per un comportament que, en molts casos, és completament involuntari.
Els infants no són l’única molèstia
Curiosament, la mateixa enquesta mostra que els nens no encapçalen la llista de les situacions que més irriten els passatgers.
La principal queixa és que la persona del davant reclini excessivament el seient. També molesta haver-se d’aixecar contínuament perquè el company de fila vulgui sortir, les converses massa sorolloses, els passatgers que s’aixequen abans d’hora quan l’avió encara no s’ha aturat o les peticions de canvi de seient.
Això fa pensar que la convivència dins d’un avió depèn de molts factors i no únicament de la presència d’infants.
Un debat que va més enllà dels avions
Els establiments “adults only” fa anys que existeixen en hotels, restaurants o creuers. Ara, aquest model també arriba al transport aeri. Algunes companyies ja ofereixen zones reservades per a adults o estudien fórmules per separar famílies i passatgers que busquen més tranquil·litat.
Tot i això, el debat continua obert. D’una banda, hi ha qui defensa que pagar un suplement per viatjar en una zona sense infants és una opció legítima. De l’altra, moltes famílies recorden que els avions són un transport públic i que els infants també tenen dret a viatjar.
Potser la qüestió no és decidir si hi hauria d’haver vols només per a adults, sinó com podem conviure millor durant unes hores compartint el mateix espai. Una mica d’empatia, tant cap a qui busca descansar com cap a les famílies que fan tot el possible perquè el viatge sigui tranquil, probablement és la millor recepta perquè tothom arribi al seu destí amb un millor record del vol.
Redacció | Socpetit.cat
