Descobrim com la genètica, l’epigenètica i la gestació influeixen en el desenvolupament del nadó en les famílies que opten pel mètode ROPA.
Cada vegada més parelles de dones recorren al mètode ROPA (Recepció d’Oòcits de la Parella) per fer realitat el seu projecte de maternitat compartida. És un tractament de reproducció assistida que permet que una dona aporti els òvuls (mare genètica) i l’altra gesti l’embaràs (mare gestant), fent possible que totes dues participin activament en el naixement del seu fill o filla.
Una de les preguntes que més sovint es plantegen aquestes famílies és: a qui s’assemblarà el nadó? La resposta és més complexa del que podria semblar, ja que no només hi intervenen els gens, sinó també l’epigenètica i el paper fonamental de l’embaràs.
Què determina la genètica?
La base genètica és clara: el futur nadó rep el 50% del seu ADN de la mare que aporta l’òvul i l’altre 50% del donant de semen. Això determina bona part de les característiques hereditàries, com el color dels ulls, el tipus de cabell, el to de pell, l’estructura òssia o algunes predisposicions genètiques.
En els tractaments de reproducció assistida, però, la selecció del donant no és aleatòria. Els equips mèdics realitzen un matching fenotípic, és a dir, busquen un donant que comparteixi característiques físiques i grup sanguini amb la mare gestant perquè el futur infant també pugui tenir trets semblants a ella.
L’epigenètica: molt més que els gens
Però la genètica només explica una part de la història. Durant els darrers anys, la ciència ha posat de manifest la importància de l’epigenètica, un camp que estudia com l’entorn influeix en l’expressió dels gens sense modificar-ne la seqüència.
Dit d’una manera senzilla, si l’ADN és el llibre d’instruccions del cos, l’epigenètica és qui decideix quines pàgines es llegeixen i quines no. I aquest “director d’orquestra” és, en gran part, l’úter de la mare gestant.
Durant els nou mesos d’embaràs, la nutrició, el metabolisme, l’estil de vida, els factors ambientals i fins i tot l’estat emocional de la mare gestant influeixen sobre el desenvolupament del fetus. Mitjançant diferents mecanismes biològics, aquests factors poden activar o inhibir determinats gens heretats de la mare genètica.
Això significa que la mare que gesta no és una simple portadora de l’embaràs, sinó que participa activament en la manera com es desenvolupa físicament, metabòlicament i fins i tot neurològicament el futur infant.
El microquimerisme: un vincle biològic sorprenent
Un altre fenomen fascinant és el microquimerisme fetal-matern. Durant la gestació, la placenta permet un intercanvi de cèl·lules entre el fetus i la mare. Algunes cèl·lules del nadó passen al cos de la mare i poden romandre-hi durant dècades, mentre que cèl·lules de la mare gestant també s’incorporen al cos del fetus.
Aquest intercanvi reforça encara més el vincle biològic entre la mare gestant i el seu fill o filla, demostrant que la gestació implica molt més que oferir un espai on créixer.
El vincle emocional també construeix la maternitat
Més enllà de la biologia, els professionals de la psicologia reproductiva expliquen que és habitual que la mare gestant pugui sentir inseguretats pel fet de no compartir directament la càrrega genètica. Tanmateix, els estudis mostren que el vincle afectiu no depèn dels gens.
L’aferrament segur es construeix amb la disponibilitat emocional, el contacte pell amb pell, la veu, les mirades, les cures quotidianes i l’amor compartit. De fet, el nadó ja reconeix la veu de la mare gestant abans de néixer.
Els especialistes també recorden que el mètode ROPA és un exemple de cooperació entre dues mares: una aporta la informació genètica i l’altra proporciona l’entorn biològic necessari perquè aquesta vida es desenvolupi. Les dues són imprescindibles.
Un nadó que porta una part de totes dues mares
Per això, quan es pregunta a qui s’assembla un nadó nascut mitjançant el mètode ROPA, la resposta més acurada és que serà un mosaic de totes dues mares.
Heretarà característiques genètiques de la mare que aporta l’òvul, però el seu desenvolupament haurà estat modelat per la mare gestant gràcies a l’epigenètica. I, un cop neixi, la seva personalitat i la seva manera de relacionar-se amb el món es construiran també a través de l’amor, l’educació i les experiències compartides amb les dues mares.
La reproducció assistida continua avançant i permet crear famílies de moltes maneres diferents. El coneixement científic actual mostra que, en el mètode ROPA, la maternitat compartida és també una realitat biològica, emocional i afectiva, on totes dues mares tenen un paper essencial des del primer moment.
A Fertilab Barcelona entenen que la reproducció assistida no només crea embrions, sinó que també crea famílies i redefineix la manera d’entendre la maternitat. Afrontar aquest procés amb informació mèdica rigorosa i amb el suport psicològic adequat pot ajudar a resoldre els dubtes sobre la genètica i a centrar-se en allò que és realment important: preparar-se emocionalment per donar la benvinguda, juntes, a la vida que totes dues heu contribuït a crear.
Més informació a www.fertilab.com
