L’eina facilita que les mares es puguin moure, dutxar o submergir-se en aigua sense que es perdin dades
Els hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) estan implementant un sistema de transductors sense fil que permet el monitoratge de l’estat del fetus i la mare en l’atenció al part. Es tracta de l’Smart Part, que inclou transductors sense fil que permeten que la mare tingui plena mobilitat durant el part, a 100 metres del monitor. Per exemple, poden caminar o passejar sense perdre el senyal i el control del fetus, així com dutxar-se o submergir-se en aigua. El sistema permet la recollida de dades del fetus en temps real i la seva centralització amb un registre automàtic. L’eina es va començar a implementar el setembre del 2024 i ja s’aplica en totes les maternitats de l’ICS. Es calcula que es faci servir en uns 10.000 parts l’any.
Amb dos aparells sense fils que controlen l’estat del fetus, el nou sistema permet la plena mobilitat de la mare durant el procés del part, un fet que, ha remarcat Vanessa Bueno, llevadora i supervisora d’Urgències de Vall d’Hebron, l’evidència científica indica que és positiu per agilitzar la dilatació i el procés del part. Així, ha assegurat que el “màxim benefici” d’aquest sistema comença amb la dilatació, que és quan es necessita un monitoratge més perllongat i un control més estricte.
La Gemma, que va parir fa dues setmanes, ha explicat que va sentir que “no estar lligada facilitava la vida” i li va permetre participar activament en el procés del part. Es va poder moure per tota l’habitació durant el procés del part, així com dutxar-se. A més, ha insistit que el fet de participar en el part és una “idea inculcada en les mares d’avui i en les del futur”, amb la qual cosa ha considerat que l’eina serà útil.
Millores en la seguretat i per als professionals
El nou sistema beneficia especialment les dones amb patologies perquè necessiten un monitoratge més estricte i, d’aquesta manera, es podran beneficiar de les mateixes coses d’aquelles que tenen parts de baix risc. Aquest és un aspecte important perquè cada cop hi ha més parts considerats de risc mitjà o alt. La xifra varia segons l’hospital, però més de la meitat dels parts són ja de risc mitjà o alt, segons ha apuntat la doctora María José Pelegay, cap de secció d’Obstetrícia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. La xifra augmenta en hospitals com Vall d’Hebron, que concentren més patologies.
La nova eina també millora la seguretat perquè en ser un registre automàtic evita errors en la transmissió de la informació, ha indicat la doctora Anna Suy, cap de Secció d’Obstetrícia de Vall d’Hebron, que també ha remarcat que aquest sistema ha fet que s’unifiquin els protocols i la recollida de dades en tots els hospitals amb maternitat de l’ICS.
Al seu torn, la doctora Anna Monsó, supervisora del Bloc Obstètric i Ginecològic de l’Hospital Arnau de Vilanova, un dels hospitals pioners en l’eina juntament amb Vall d’Hebron, ha subratllat que el nou sistema també aporta beneficis per als professionals. Permet millorar el respecte a la intimitat de les dones perquè els professionals controlen les dades des de les seves zones de treball. Això evita “interrupcions innecessàries”, ha dit Monsó, i també permet treballar sense provocar sorolls, entre d’altres. En situacions d’urgència, ha afegit, també facilita l’organització dels professionals.
Més dades i recerca
El nou sistema ha fet també que tots els hospitals de l’ICS amb maternitat unifiquin protocols, ha remarcat la doctora Anna Suy, cap de Secció d’Obstetrícia de Vall d’Hebron, així com que tots ells tinguin el mateix sistema de recollida de dades i les puguin posar en comú. En ser un registre automàtic, també evita errors en la transmissió i les dades van directament, per exemple, a l’atenció primària.
El fet de tenir un bon registre de dades des del principi, ha indicat la doctora Pelegay, permet que, entre d’altes, el treball de seguiment posterior a l’atenció primària sigui “més senzill” perquè els professionals tindran accés directe a informació sobre com ha anat el part. Aquesta informació és útil en casos en què s’hagin produït circumstàncies en el part que puguin desencadenar factors de risc.
Les dades centralitzades serviran després també per fer recerca. “La recerca d’avui és la millora del demà”, ha subratllat Suy. L’ICS ha comprat 135 equips del sistema de monitoratge sense fil en l’atenció al part, que ha suposat una inversió de tres milions d’euros.
Nazaret Romero / Quim Vallès | ACN Barcelona
