Un grup de vint nens i nenes, majoritàriament afectats per la Síndrome d’Alcoholisme Fetal (SAF) però també d’altres amb autisme o altres trastorns mentals, participen a la primera prova pilot que du a terme un hospital públic per provar l’eficàcia de la teràpia amb gossos. Així doncs, durant un any, aquests infants treballaran amb els terapeutes acompanyats dels animals, un sistema que, en altres àmbits, ha facilitat el treball dels professionals per la connexió emocional que desenvolupen els gossos amb els pacients. El projecte és possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Probitas, que hi aporta 20.000 euros, i el Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC) que facilita els animals. L’objectiu de l’Hospital Vall d’Hebron però, és tenir l’evidència científica d’aquesta teràpia per incorporar-la a la cartera de serveis.
Fa poc més d’un mes que l’Hospital Vall d’Hebron ha iniciat aquesta nova teràpia amb gossos, una prova pilot que permetrà comprovar l’eficàcia i l’evidència científica que implica utilitzar els animals en el tractament de determinats trastorns pels quals actualment pateixen ”una mancança de recursos assistencials” i eines per tractar-los. Així ho ha explicat el cap del Servei de Psiquiatria de l’hospital, Josep Antoni Ramos-Quiroga, que ha detallat que amb aquesta premissa es va arribar a la Síndrome d’Alcoholisme Fetal (SAF), en ser un trastorn encara poc conegut.
Amb la col·laboració econòmica de la Fundació Probitas i els animals del CTAC, fins a 20 nens i nenes, de diferents edats (des de 6 anys fins a adolescents) participaran en aquest assaig clínic que, si acaba amb resultats positius, permetria implementar la teràpia amb gossos dins la cartera de serveis de l’Hospital Vall d’Hebron. Des de CTAC, Francesc Ristol, ha explicat que els animals són gossos de teràpia i que per tant, són molt sociables i que busquen constantment el contacte amb l’humà.
Així, són les peces perfectes per a que els afectats per la SAF puguin sentir-se còmodes durant la teràpia. Ristol ha especificat que a partir d’altres proves, s’ha comprovat que la presència dels gossos al tractament millora ”l’adherència” dels pacients al tractament ,ja que els joves hi van més motivats. Durant l’hora de teràpia, l’animal, mitjançant els tècnics, estableix un vincle amb el nen o la nena, i li crea més motivació i més capacitat de concentració per seguir les indicacions del terapeuta.
Des de CTAC es confia que la teràpia donarà èxits mentre que Vall d’Hebron confia en poder arribar als 120 pacients amb la prova pilot. Núria Gómez, psiquiatra responsable del Programa de Síndrome Alcohòlica Fetal de Vall d’Hebron, ha explicat que els infants amb SAF són molt moguts, els costa concentrar-se i tenen afectada la cognició social, és a dir, no entén les normes, els dobles sentits, són ingenus i es deixen manipular amb facilitat. Gómez creu que els gossos poden ajudar molt per treballar aquests aspectes i millorar la qualitat de vida dels mateixos afectats i les seves famílies.
Canvis en un mes
La Inés Benítez és mare de dos nens, de 8 i 16 anys, adoptats a Rússia que tenen SAF i des de fa un temps, es tracten a Vall d’Hebron. Segons la Inés, són nens moguts, que els costa atendre i que han anat tenint problemes a l’escola, per la qual cosa reclama més formació als mestres i més ajuda a les famílies. Després del primer mes a la teràpia amb gossos de l’hospital, ja hi ha notat un cert canvi, sobretot en la paciència i el control del temps. Per la Inés, que reconeix que no tenen amics a l’escola i que els costa les relació, abans ja els agradava venir a l’hospital però era ”com una obligació”. Ara, en canvi, en tenen ”més ganes” perquè tenen els gossos que són com els seus amics. Han après com jugar amb ells i com s’hi relacionen, ha explicat, i a més a més, a la sortida, continuen parlant dels animals.
La SAF, un trastorn encara força desconegut
Vall d’Hebron atén fins a 1.200.000 pacients cada any. 300.000 d’aquests són pacients pediàtrics un col·lectiu pel qual, tal com ha explicat la sotsdirectora assistencial de l’hospital, cal buscar teràpies innovadores i ”humanitzar” la cura, per la qual cosa es busquen alternatives als tractaments actuals. D’aquests, uns 300 han estat diagnosticats amb SAF, alguns adoptats a l’Europa de l’Est, on el trastorn, provocat per la ingesta excessiva d’alcohol durant l’embaràs, és més freqüent, però també d’autòctons. L’estigma que provoca i la manca d’estudis fa que no hi hagi dades de prevalença de la malaltia, que a la llarga, pot provocar altres conseqüències als afectats, com ara consum de substàncies, problemes legals, dificultats en les habilitats motores, etc. Per això, Gómez i Ramos-Quiroga han destacat la importància de centrar aquesta prova pilot en aquest trastorn.
Font: ACN
