Prop del 70% ingressa per autolesions i molts altres lluiten amb desordres alimentaris o amb l’autisme
La planta d’hospitalització pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron ha incorporat una teràpia assistida amb gossos per a infants i adolescents ingressats per trastorns de salut mental. Des d’abril, cinc cans, entre ells dues ‘golden retriever’ i tres ‘jack russell’, acompanyen els pacients per ajudar-los a regular les emocions, millorar l’autoestima i alleugerir l’ansietat. En un context en què prop del 70% dels ingressats arriben per autolesions i molts altres pateixen trastorns alimentaris o autisme, aquesta iniciativa busca trencar el mur de desconfiança que presenten molts dels petits i joves. Un estudi que es publicarà el 2026 analitzarà l’impacte real del tractament en què també participen la Universitat Rei Juan Carlos i Perruneando.
En els darrers vuit anys, els ingressos vinculats amb autolesions han crescut exponencialment a les urgències de psiquiatria pediàtrica de la Vall d’Hebron. Entre 2015 i 2017 aquestes conductes representaven el 20,4% dels ingressos, mentre que ara oscil·len entre el 50% i el 70%. Marc Ferrer, cap de la secció d’hospitalització del Servei de Psiquiatria per a la Infància i l’Adolescència de la Vall d’Hebron, ha assegurat que aquesta és una tendència que els preocupa i ha dit que s’intenta sempre que els ingressos siguin “tan breus com sigui possible”.
Per altra banda, ha indicat que els trastorns de conducta alimentària (TCA) i els trastorns de l’espectre autista (TEA) són les altres causes més freqüents d’ingrés en aquesta unitat. “Tot i les diferències, aquests trastorns comparteixen una desregulació emocional i dificultats per gestionar les respostes emocionals”, ha detallat Ferrer que ha assenyalat que en aquest punt “és on es genera la dissociació que porta a la conducta autolesiva”.
En aquest escenari, la teràpia assistida amb gossos es presenta com una eina clau i complementària al tractament individualitzat que reben els pacients, la majoria dels quals tenen entre 14 i 16 anys. L’especialista ha explicat que en general es tracta d’intervencions curtes, ja que aquests joves només passen una mitjana de quinze dies a la unitat, per tant, només prenen part en una o dues sessions. Amb tot, ha afirmat que la millora i els beneficis que els aporta aquest tractament són molt significatius.
Treball emocional personalitzat
La professora Núria Máximo, responsable de l’estudi de la Universitat Rei Juan Carlos de Madrid que està analitzant els resultats d’aquesta teràpia canina, ha reconegut que “hi ha un problema de salut amb els adolescents” i ha apuntat que la majoria dels que participen en el programa estan tancats en banda i tenen dificultats per confiar en els adults.
“L’equip animal trenca d’entrada la rutina diària de l’hospital perquè els gossos no jutgen, no els importa el teu aspecte, raça, mida, o color, et tracten de forma honesta”, ha assenyalat Máximo que ha afirmat que en el moment en què els cans entren a les sessions “s’eleva la motivació, que és un factor clau per tractar els objectius terapèutics establerts”.
A més, ha explicat que “les teràpies s’adapten a cada pacient i es fan a mida” usant jocs amb pilotes, anelles o d’altres propostes. La professora ha destacat l’espontaneïtat dels gossos que són capaços de detectar quan un pacient està trist i apropar-se o la possibilitat de treballar sentiments com la frustració: “Quan es fa un joc en què el gos ha de portar una anella i no ho fa ens permet, per exemple, parlar del que sentim quan algú no actua com volem i posar sobre la taula la tolerància a la frustració”, ha apuntat.
En aquest mateix sentit s’ha expressat Bàrbara Citoler, psicòloga clínica de la unitat i responsable directa de la teràpia, que ha dit que aquest tractament permet incidir en l’habilitat social dels pacients que és quelcom que tenen molt afectat “pel punt crític en què es troben”. Així, ha afirmat que aquests infants i joves poden arribar a percebre la relació humana com una cosa “agressiva” i que intercanviar temps amb els gossos pot ajudar-los a superar aquesta sensació.
Les sessions, que es fan un cop per setmana, els divendres, en grups petits, duren una hora i compten amb la presència de dues guies especialitzades i una infermera que recull informació clínica. Els gossos, dues golden retriever i tres jack russells, arriben puntualment i segueixen un protocol perquè la seva presència no alteri la rutina hospitalària. “Combinem pacients amb trastorns diferents per crear grups heterogenis, el que ajuda a mantenir l’equilibri emocional durant les sessions”, ha explicat Citoler. Tot plegat proporciona a l’equip professional molta informació clínica i permet una observació dels infants i joves completa.
Aquesta doctora, ha destacat que la majoria de nois i noies espera amb il·lusió les visites dels gossos i ha afirmat que aquestes sessions també aporten un aire positiu i relaxat als professionals: “El que veiem és que aquesta teràpia humanitza en aquest context clínic que és molt estressant per al pacient”, ha conclòs.
Estudi per mesurar l’eficàcia
La base científica de la connexió que sorgeix entre els gossos i els pacients es coneix com a biofília. La literatura científica demostra que la interacció amb cans allibera oxitocina, una hormona que facilita l’expressió emocional i redueix l’ansietat i la por. Alhora, també disminueix el ritme cardíac i la pressió arterial.
Per mesurar l’impacte real d’aquesta teràpia, s’està desenvolupant un estudi interdisciplinari coordinat pel doctor Ferrer i la professora Máximo, que inclou professionals d’Infermeria, Psicologia Clínica i Psiquiatria, així com la Càtedra d’Animals i Societat de la Universitat Rei Juan Carlos. Els pacients responen qüestionaris abans i després de cada sessió per valorar indicadors com l’ansietat i l’estat d’ànim. Tot i que l’estudi es publicarà l’any vinent, els primers resultats són palpables.
Norma Vidal / Quim Vallès | ACN Barcelona
