Un estudi liderat per IrsiCaixa mostra una activació anòmala de la primera resposta immunitària contra el virus
Un equip d’IrsiCaixa ha descrit les alteracions immunitàries específiques associades a la covid persistent en infants. Tot i que la majoria superen la covid sense complicacions greus, més d’un 10% desenvolupa símptomes persistents que poden allargar-se durant mesos. L’estudi, publicat a la revista ‘JCI Insight’, revela una desregulació de la primera línia de defensa contra el virus i una menor capacitat de generar anticossos eficaços contra el SARS-CoV-2. A més, entre els diferents marcadors analitzats mitjançant eines computacionals, l’equip ha demostrat que la molècula CCR6 s’expressa clarament diferent entre els infants amb i sense la condició, fet que la situa com a possible marcador biològic de la malaltia.
La recerca s’ha dut a terme en el marc de la cohort pediaCOVID de l’Hospital Germans Trias i Pujol, que des del 2021 va posar en marxa la primera Unitat funcional de covid persistent pediàtrica de Catalunya, i ha inclòs 99 menors d’edat amb covid persistent i 18 que no presentaven la condició. Tots ells s’han avaluat tres mesos després de la infecció aguda per SARS-CoV-2. S’ha fet un estudi en gran profunditat del seu sistema immunitari. A partir de mostres de sang s’han analitzat desenes de poblacions cel·lulars i molècules implicades en la resposta immune de cada pacient.
Els resultats mostren que els infants amb covid persistent presenten una alteració de la immunitat innata, la primera línia de defensa contra el virus i la que coordina i activa la resta de respostes. Aquesta primera resposta actua com un sistema d’alarma: mobilitza les cèl·lules immunitàries cap al lloc de la infecció i posa en marxa l’estratègia defensiva. En aquests infants, els investigadors creuen que aquesta activació no es produeix de manera adequada, segons explica la investigadora associada d’IrsiCaixa i líder del projecte, Sara Morón-López.
Segons l’equip investigador, aquesta desregulació podria estar afectant la resposta adaptativa, la més específica contra el SARS-CoV-2. “De fet, un dels resultats més rellevants -i que descrivim per primera vegada en població pediàtrica amb covid persistent- és que aquests joves presenten nivells més baixos d’anticossos amb capacitat neutralitzant, és a dir, amb capacitat de bloquejar el virus de manera efectiva, una de les funcions clau de la resposta adaptativa”, afegeix l’investigador predoctoral d’IrsiCaixa i primer autor de l’article, Jon Izquierdo-Pujol.
La molècula CCR6, possible biomarcador
Mitjançant models computacionals que integraven tots els paràmetres immunològics analitzats, l’equip va identificar la molècula CCR6 com el factor amb més capacitat per diferenciar els dos grups. Els infants amb covid persistent mostraven una menor expressió d’aquesta molècula, fonamental per dirigir les cèl·lules immunitàries cap al lloc de la infecció i coordinar una resposta adequada. En el model predictiu desenvolupat per l’equip investigador, CCR6 va permetre identificar els casos amb una precisió del 79%. Aquest resultat situa aquesta molècula com un possible biomarcador objectiu per ajudar en el diagnòstic d’una condició que, actualment, es basa principalment en criteris clínics i en la persistència de símptomes.
L’investigador ICREA a IrsiCaixa Javier Martínez-Picado conclou que entendre què hi ha darrere dels símptomes persistents després d’una infecció, no només permet reconèixer i validar la malaltia en infants amb covid persistent, sinó que també obre la porta a explorar si aquestes alteracions es comparteixen amb altres síndromes postvirals.
ACN Barcelona
