L’equip de l’estudi preveu ampliar la mostra per validar el model i explorar-ne l’aplicació en la pràctica assistencial
El servei de Pediatria del Consorci Hospitalari de Vic, en col·laboració amb la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, ha desenvolupat un model d’intel·ligència artificial capaç d’estimar la taxa i la durada de la lactància materna. En un comunicat, el CHV explica que això és possible a partir de dades inicials de la mare i el nadó i, sobretot, de la formació dels professionals sanitaris al voltant la lactància materna. El projecte ha sorgit del treball de final de grau de l’estudiant de medicina Maria Moseguí, dirigit per la pediatra i professora de pediatria Maria Viñolas. L’Hospital Universitari de Vic preveu ampliar la mostra i explorar la validesa del model d’intel·ligència artificial per millorar el suport a la lactància materna.
L’estudi ha analitzat un total de 230 infants. Concretament n’hi ha 115 nascuts el 2023 i 115 nascuts el 2024, amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de la formació dels professionals sanitaris en la lactància materna.
Es van recollir dades maternes, des del part fins als 12 mesos del nadó. En un comunicat, s’explica que els resultats van mostrar que la formació del personal augmentava “significativament” la taxa de lactància materna fins als 12 mesos, que va passar del 41% (2023) al 59% (2024). Els nens nascuts el 2024 tenien un 85% més de possibilitats de mantenir l’alletament matern als 6 mesos que els nens nascuts el 2023.
Segons es defensa en l’estudi, aquestes dades posen de relleu el paper “clau” de la capacitació dels equips assistencials en la promoció de la lactància.
Per anar més enllà de l’anàlisi estadística convencional, l’equip també va desenvolupar un model ‘machine learning (XGBoost)’ capaç de predir la durada de la lactància materna amb una fiabilitat del 82%. Així, el sistema pot estimar els mesos de lactància amb un error mitjà d’1,59 mesos, asseguren. I utilitza variables com l’edat gestacional, el pes al naixement, el tipus de part, el nombre de fills, l’origen matern, si hi ha hagut frenectomia, i la formació dels professionals.
El model incorpora una tècnica d’explicabilitat anomenada SHAP, que permet entendre quins factors influeixen en cada predicció. Segons aquesta anàlisi, els elements més determinants són el pes al naixement i l’edat gestacional, seguits de la formació del personal sanitari, l’origen cultural matern i la frenectomia. Aquesta capacitat interpretativa, assenyalen, “facilita la seva aplicació en l’àmbit clínic i aporta valor a la presa de decisions”.
El treball es va presentar el maig de 2025 amb qualificació excel·lent i ha estat recentment seleccionat com a comunicació oral al congrés nacional de lactància materna organitzat per la IHAN, celebrat a Sevilla el 6 de març de 2026.
En el projecte també han participat la doctora Meritxell Torrabías, cap del Servei de Pediatria del CHV, i Emma Puigoriol, del Servei d’Epidemiologia.
ACN Vic
