El treball, liderat des de Barcelona, alerta de la vulnerabilitat dels fetus i dels infants a les temperatures extremes
Els escàners cerebrals fets a més de 2.000 preadolescents suggereixen que l’exposició al fred i a la calor en els primers anys de vida pot tenir efectes duradors en la microestructura de la matèria blanca del cervell. Les fibres de la substància blanca s’encarreguen de connectar les diferents àrees del cervell i en permeten la comunicació. Liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’Institut d’investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i publicat a la revista ‘Nature Climate Change’, l’estudi posa de manifest la vulnerabilitat dels fetus i de la població infantil a les temperatures extremes. Els investigadors destaquen la necessitat de protegir les comunitats més vulnerables dels efectes del canvi climàtic.
La recerca ha estat liderada des de Barcelona, en col·laboració amb l’Erasmus University Medical Center Rotterdam (ERASMUS MC) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) – àrees d’Epidemiologia Salut Pública (CIBERESP) i Salut Mental (CIBERSAM)-.
En l’actual situació d’emergència climàtica, l’impacte de les temperatures extremes en la salut humana és una de les principals preocupacions de la comunitat científica i la societat. La població infantil és especialment vulnerable als canvis de temperatura, ja que els seus mecanismes de termoregulació són encara immadurs.
“Sabem que el cervell en desenvolupament dels fetus i els nens i nenes és particularment susceptible a les exposicions ambientals i hi ha alguna evidència que l’exposició al fred i a la calor pot afectar el benestar mental i el rendiment cognitiu en menors”, subratlla Mònica Guxens, investigadora d’ISGlobal -centre impulsat per la Fundació La Caixa-, Erasmus MC i CIBERESP, en declaracions recollides pel centre de recerca barceloní. “No obstant això, falten estudis que avaluïn els possibles canvis en l’estructura cerebral com a resultat d’aquestes exposicions”, afegeix.
En aquest estudi, un equip dirigit per Guxens va analitzar l’estructura de la substància blanca en el cervell de preadolescents per identificar finestres de susceptibilitat a l’exposició al fred i a la calor en els primers anys de vida. L’anàlisi va incloure a 2.681 nenes i nens de l’Estudi Generació R, una cohort de naixement de Rotterdam, que es van sotmetre a una ressonància magnètica (IRM) entre els 9 i els 12 anys d’edat.
El protocol d’IRM va avaluar la connectivitat cerebral mesurant la magnitud i la direcció de la difusió de l’aigua en la substància blanca del cervell. En els cervells més madurs, l’aigua flueix més en una sola direcció que en totes, la qual cosa dona valors més baixos per a un marcador anomenat ‘difusivitat mitjana’ i valors més alts per a un altre marcador anomenat ‘anisotropia fraccional’. L’equip de recerca va utilitzar un enfocament estadístic avançat per calcular, per a cada participant, l’exposició a temperatures mitjanes mensuals des de la concepció fins als 8 anys d’edat i el seu efecte sobre aquests paràmetres de connectivitat (difusivitat mitjana i anisotropia fraccional) per ressonància magnètica entre els 9 i els 12 anys.
Els resultats mostren que l’exposició al fred durant l’embaràs i el primer any de vida i l’exposició a la calor des del naixement fins als 3 anys es van associar amb una major difusivitat mitjana en la preadolescència, la qual cosa apunta a una maduració de la substància blanca més lenta. S’entén per fred i calor, en aquest cas, aquelles temperatures que es troben en l’extrem inferior i superior, respectivament, en la distribució de temperatures en la regió d’estudi.
La investigadora de l’IDIBELL i ISGlobal i primera autora de l’estudi, Laura Granés, indica que les fibres de la substància blanca s’encarreguen de connectar les diferents àrees del cervell, permetent la comunicació entre elles. “A mesura que la substància blanca es desenvolupa, aquesta comunicació és més ràpida i eficient”, destaca.
Aquesta investigadora explica que l’estudi és “com una fotografia en un moment determinat del temps”. “El que veiem en aquesta imatge és que els participants més exposats al fred i a la calor mostren diferències en un paràmetre -la difusivitat mitjana- que es relaciona amb un nivell de maduració inferior de la substància blanca”, diu Granés, que afegeix que en estudis previs l’alteració d’aquest paràmetre “s’ha relacionat amb una pitjor funció cognitiva i amb determinats problemes de salut mental”.
“Els majors canvis en els paràmetres de connectivitat s’observen en els primers anys de vida”, afirma Carles Soriano, coautor de l’estudi i investigador de l’IDIBELL, la Universitat de Barcelona (UB) i el CIBERSAM. “Els resultats suggereixen que és durant aquest període de ràpid desenvolupament cerebral quan l’exposició al fred i a la calor pot tenir efectes duradors en la microestructura de la substància blanca”, continua.
Els investigadors no van trobar cap associació entre l’exposició a la temperatura en els primers anys de vida i l’anisotropia fraccional entre els 9 i els 12 anys. L’equip de recerca apunta que una possible explicació és que aquestes dues mètriques reflecteixen canvis microestructurals diferents i que la difusivitat mitjana pot ser un indicador més sòlid de la maduració de la substància blanca en comparació amb l’anisotropia fraccional.
Infants més vulnerables, també davant les temperatures
Una anàlisi estratificada per condicions socioeconòmiques va mostrar que les nenes i els nens que vivien en barris més pobres eren més vulnerables a l’exposició al fred i a la calor. En aquests grups les finestres de susceptibilitat al fred i a la calor eren similars a les identificades en la cohort general, però començaven abans. Aquestes diferències poden estar relacionades amb les condicions de l’habitatge i la pobresa energètica.
Un mecanisme important que podria explicar l’efecte de la temperatura ambient en el neurodesenvolupament podria estar relacionat amb una pitjor qualitat de la son. Altres possibles mecanismes són l’alteració de les funcions placentàries, l’activació de l’eix hormonal que condueix a una major producció de cortisol o els processos inflamatoris.
“Les nostres troballes ajuden a conscienciar sobre la vulnerabilitat dels fetus i la població infantil als canvis de temperatura”, sosté Guxens. Els investigadors també subratllen la necessitat de dissenyar estratègies de salut pública per protegir les comunitats més vulnerables davant l’emergència climàtica.
ACN Barcelona
