Com explicar una malaltia greu als infants amb sinceritat, empatia i eines adaptades a la seva edat
Quan una persona de la família rep un diagnòstic de càncer, és habitual que els adults es preguntin com explicar la situació als infants. Sovint, amb la voluntat de protegir-los, es tendeix a evitar el tema o a donar poques explicacions. Tanmateix, els nens i nenes perceben els canvis que es produeixen al seu entorn i poden sentir preocupació, confusió o por si no entenen què està passant.
Parlar del càncer amb sinceritat, adaptant la informació a l’edat de cada infant, pot ajudar-los a afrontar millor la situació i a sentir-se més segurs.
Per què és important parlar-ne?
Els infants observen les emocions dels adults i detecten els canvis en les rutines familiars. Visites mèdiques freqüents, absències, cansament o moments de tristesa poden generar preguntes i inquietuds. Quan no reben explicacions clares, poden imaginar situacions pitjors que la realitat o arribar a pensar que són responsables d’allò que està passant. Per aquest motiu, una comunicació oberta i adequada és fonamental.
Adaptar el llenguatge a l’edat
No tots els infants comprenen la malaltia de la mateixa manera. És important utilitzar paraules senzilles i adequades al seu nivell de desenvolupament. Els més petits necessiten explicacions concretes i breus, mentre que els adolescents solen requerir informació més detallada i espais per expressar dubtes o emocions. L’objectiu no és explicar tots els aspectes mèdics, sinó oferir informació que puguin entendre i processar.
Ser honestos sense generar alarmisme
Els experts recomanen explicar la situació amb sinceritat, evitant tant les mentides com els detalls excessivament complexos o angoixants. Es poden utilitzar frases senzilles i és preferible admetre quan no es té una resposta que inventar explicacions poc realistes.
Escoltar les seves preguntes
Cada infant reacciona de manera diferent. Alguns faran moltes preguntes immediatament, mentre que altres necessitaran més temps per expressar els seus sentiments. És important escoltar-los amb atenció, respectar els seus silencis i respondre amb paciència. També convé recordar que les mateixes preguntes poden repetir-se diverses vegades al llarg del procés.
Validar les emocions
La tristesa, la por, la ràbia o la confusió són reaccions normals davant una situació difícil. Els infants han de saber que és acceptable sentir-se així. Frases com “És normal sentir-se trist en una situació com aquesta” poden ajudar-los a identificar i expressar les seves emocions.
Mantenir les rutines sempre que sigui possible
Les rutines aporten estabilitat i seguretat. Tot i que una malaltia greu pot alterar el funcionament habitual de la família, mantenir activitats quotidianes com l’escola, les activitats extraescolars o els moments de joc pot ser beneficiós per als infants. Aquestes rutines els recorden que, malgrat els canvis, continuen tenint espais de normalitat i suport.
Buscar ajuda si és necessari
En algunes situacions, els infants poden mostrar canvis importants en el comportament, dificultats escolars, problemes de son o signes persistents d’angoixa. Quan això passa, pot ser útil comptar amb el suport de professionals especialitzats en psicologia infantil o de serveis d’acompanyament familiar. Moltes associacions de pacients també ofereixen recursos i activitats pensades específicament per ajudar els nens i nenes a comprendre i gestionar aquestes situacions.
Eva Remolina | AMIC
