Les portes són un dels elements de la llar que poden provocar accidents infantils, especialment durant els primers anys de vida.
Les portes formen part del dia a dia de qualsevol habitatge, però també poden convertir-se en un punt de risc per als més petits. Els cops als dits, els tancaments sobtats, els impactes contra la porta o fins i tot les ensopegades són accidents força habituals durant els primers anys de vida, quan els infants encara estan descobrint el seu entorn. La bona notícia és que la majoria d’aquests incidents es poden prevenir amb mesures senzilles i una mica de previsió.
Una de les solucions més eficaces és instal·lar protectors antitancament. Aquests accessoris impedeixen que la porta es tanqui completament i eviten que els dits dels infants quedin atrapats entre la porta i el marc. Es poden trobar en diferents formats, com ara peces de goma, escuma o plàstic, són econòmics i molt fàcils de col·locar sense necessitat de fer obres.
També és molt útil instal·lar retenidors o frens de porta, que controlen el moviment de la fulla i eviten tancaments bruscos provocats per corrents d’aire o per un cop accidental. Aquest tipus de sistema és especialment recomanable en habitatges on és habitual mantenir finestres obertes, sobretot durant els mesos d’estiu.
Les manetes i els panys també mereixen una revisió. Han d’estar en bon estat, sense peces soltes ni arestes que puguin provocar ferides. Si hi ha estances amb productes de neteja, eines o altres elements perillosos, és convenient instal·lar bloquejadors o sistemes de seguretat que impedeixin als infants obrir aquestes portes sense la supervisió d’un adult.
En el cas de les portes de vidre, és important que siguin fàcilment visibles. Col·locar-hi vinils decoratius o bandes adhesives a l’altura dels ulls dels nens ajuda a evitar que hi xoquin accidentalment mentre juguen o corren per casa. Si es tracta d’una reforma o d’una instal·lació nova, és preferible optar per vidre de seguretat laminat o temperat, molt més resistent als impactes.
Un altre aspecte que sovint passa desapercebut són les portes corredisses. Tot i que eliminen el risc de cops pel tancament tradicional, també poden provocar atrapaments als dits si no disposen de topalls o sistemes de frenada adequats. És recomanable comprovar que el seu mecanisme funciona correctament i que els infants no hi poden introduir les mans mentre es mouen.
Finalment, cap mesura de seguretat substitueix la supervisió dels adults i l’educació dels infants. Explicar-los des de petits que no s’han de penjar de les portes, que cal vigilar abans de tancar-les i que no és un element de joc ajuda a crear hàbits segurs que reduiran el risc d’accidents tant a casa com en altres espais.
Amb petites inversions i alguns canvis d’hàbits, és possible convertir les portes de casa en un espai molt més segur perquè els infants puguin explorar, jugar i créixer amb menys riscos.
AMIC – Tot Sant Cugat
