La investigació d’ISGlobal vincula les temperatures elevades amb un creixement lent del tàlem els primers mesos de vida
L’exposició a temperatures elevades durant l’embaràs i els primers mesos de vida s’associa amb un creixement més lent del tàlem durant la infància, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre que impulsa la Fundació ”la Caixa”. Els resultats, publicats a ‘Environment International’, suggereixen que l’exposició a la calor en les primeres etapes de la vida podria tenir efectes duradors sobre el desenvolupament cerebral. Tot i que estudis previs han relacionat l’exposició a la calor amb alteracions cognitives i problemes de salut mental, encara hi ha poca evidència sobre els seus efectes en l’estructura cerebral, d’acord amb la nota de premsa d’ISGlobal d’aquest dilluns.
El canvi climàtic incrementa l’exposició a temperatures extremes arreu del món, fet que genera “preocupació” pels seus possibles efectes sobre la salut infantil, tal com ha reiterat ISGlobal. L’embaràs i els primers anys de vida són etapes especialment crítiques per al desenvolupament del cervell, ja que aquest creix ràpidament i és especialment sensible als factors ambientals, d’acord amb la nota de premsa.
La investigadora d’ISGlobal i de l’IDIAPJGol i primera autora de l’estudi, Laura Granés, ha argumentat que l’estudi pretenia analitzar si l’exposició a la calor o al fred des de la concepció fins als 8,5 anys s’associava amb canvis en el desenvolupament cerebral durant la infància tardana i l’adolescència. A més, també es buscava identificar els períodes en què el cervell és més vulnerable.
L’estudi va incloure 3.251 nens i nenes de la cohort de naixement Generation R Study dels Països Baixos. “Vam utilitzar un model climàtic d’alta resolució que va proporcionar estimacions setmanals de la temperatura exterior durant l’embaràs i estimacions mensuals des del naixement fins als 8,5 anys al lloc de residència de cada participant”, ha explicat Granés.
Posteriorment, es van analitzar ressonàncies magnètiques cerebrals realitzades aproximadament als 10 i als 14 anys”, ha assenyalat. Això va permetre mesurar com variava el volum d’11 estructures cerebrals al llarg del temps i analitzar si aquests canvis estaven relacionats amb l’exposició prèvia a la calor o al fred.
El tàlem, més vulnerable
De totes les regions cerebrals analitzades, només el tàlem va mostrar una associació consistent amb l’exposició a la calor durant les primeres etapes de la vida, d’acord amb l’estudi. El tàlem actua com el principal centre de relleu del cervell, ja que processa i transmet la informació sensorial i motora cap a l’escorça cerebral.
L’equip investigador considera que aquesta regió podria ser “especialment sensible” perquè comença a desenvolupar-se molt aviat durant l’embaràs i segueix un calendari de desenvolupament molt estrictament regulat.
A més, la seva elevada irrigació sanguínia durant el desenvolupament fetal podria fer-la més vulnerable als canvis provocats per la calor que afecten la placenta o el flux sanguini cap al fetus.
Finestra crítica
L’estudi va identificar un període clar de vulnerabilitat que abasta l’embaràs i els primers mesos després del naixement. En comparació amb una temperatura mitjana de referència de 12,5 °C, l’exposició a temperatures mitjanes mensuals de 20,5 °C durant aquest període (calculades a partir de les temperatures diürnes i nocturnes) es va associar amb un creixement més lent del tàlem entre els 9 i els 15 anys.
No es van observar associacions similars ni en la resta d’estructures cerebrals analitzades ni amb l’exposició a temperatures fredes.
Calor i desenvolupament cerebral
Tot i que l’estudi no estava dissenyat per identificar els mecanismes biològics implicats, investigacions prèvies apunten a diverses possibles explicacions. L’exposició a la calor durant l’embaràs podria alterar els nivells d’hormones de l’estrès matern, afectar la capacitat de la placenta per protegir el fetus en desenvolupament d’aquestes hormones o modificar la senyalització de la serotonina, un procés fonamental per a la formació de les connexions entre el tàlem i l’escorça cerebral.
Així mateix, la inflamació i l’estrès oxidatiu associats a la calor també podrien contribuir a aquests efectes, si bé calen més estudis per confirmar-ho.
L’equip investigador també va observar que un creixement més lent del tàlem s’associava amb una presència més elevada de problemes de conducta externalitzants durant l’adolescència, com ara comportaments agressius i infraccions de les normes. Tanmateix, no van trobar cap associació amb el rendiment cognitiu.
Redacció | ACN Barcelona
