L’indicador de fecunditat és el més baix des del 1975, amb 1,08 fills per dona en edat fèrtil
Catalunya va trencar l’any 2025 la dinàmica de descens de la natalitat que arrossegava des de l’any 2008. Segons l’Idescat, van néixer 54.249 nadons (28.019 nens i 26.230 nenes), que són un 0,8% més que l’any anterior. Un repunt que s’explica sobretot per l’augment de dones en edat fèrtil (un 0,5%), perquè l’indicador conjuntural de fecunditat segueix a la baixa i marca un rècord des que hi ha dades de només 1,08 fills per dona en edat fèrtil. Mentrestant, l’edat mitjana a la maternitat torna a augmentar i és ja de 32,8 anys (31,8 anys, l’edat al naixement del primer fill). D’altra banda, el 46,3% dels naixements són de dones nascudes a l’estranger, però en termes de nacionalitat, els nascuts de mare de nacionalitat estrangera són el 34,7%.
L’any 2025, a Catalunya van néixer 28.019 nens i 26.230 nenes a Catalunya, un total de 54.249 nadons nascuts vius, gairebé 500 més que l’any 2024 (un 0,8% més), segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
D’aquesta manera, la xifra de naixements es recupera lleugerament i trenca la dinàmica de descens observada des del 2008, en què van néixer 89.000 nadons (gairebé 35.000 més que avui), abans que esclatés la crisi econòmica.
En termes percentuals, l’àmbit territorial on més han crescut els naixements és el Penedès, amb un 2,4% més, seguit de Ponent (+1,8%) i l’àmbit metropolità (l’àrea amb més població i, per tant, amb més naixements, un 1,6% més aquest any). On més ha reculat l’estadística és a les Terres de l’Ebre, amb una vuitantena menys de natalicis (un 6,5% menys) i a les Comarques Centrals (150 naixements menys, un -5%).
Per comarques, el nombre de nascuts augmenta a 19 comarques i disminueix a 23 comarques i Aran. Els augments més destacats en nombres absoluts són els del Baix Llobregat (221), el Vallès Occidental (201) i l’Alt Penedès (129). A l’altre extrem, les disminucions més destacades són les d’Osona (-95) i el Gironès (-80).
Pel que fa a la taxa bruta de natalitat es manté en 6,7 naixements (vius) per cada 1.000 habitants, igual que el 2024, mentre que el nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) ha augmentat un 0,5% respecte de l’any anterior, indicador que pot explicar per què enguany la natalitat no ha davallat.
Això no obstant, l’indicador conjuntural de fecunditat s’ha situat en la seva xifra més baixa des que hi ha registres, és a dir, des de l’any 1975. Se situa el 2025 en 1,08 fills per dona (1,09 fills l’any 2024) i segueix la tendència a la baixa dels últims 15 anys, després que el 2008 arribés als 1,53 fills per dona -un màxim des de 1986-. L’indicador és més alt en el cas de les dones estrangeres residents a Catalunya (1,29 fills per dona), i més baix en les dones amb nacionalitat espanyola (1,06 fills per dona).
Pel que fa a l’edat mitjana de les mares, ha augmentat una dècima tant en el col·lectiu de mares amb nacionalitat espanyola com en el de mares amb nacionalitat estrangera. Les mares espanyoles que han tingut fills el 2025 tenen una edat mitjana de 33,3 anys, 2,5 anys més que l’edat mitjana de les mares estrangeres, que és de 30,9 anys.
Naixements segons l’origen i la nacionalitat de les mares
Precisament, l’estadística de naixements de l’Idescat també detalla que un 48,5% dels nadons del 2025 són fills de dones nascudes a Catalunya, el 46,3% de dones nascudes a l’estranger i el 5,2% de dones nascudes a la resta d’Espanya.
En concret, hi ha 8 comarques on els fills de dones nascudes a l’estranger representen la meitat o més del total de naixements: la Segarra (61,1%), la Garrotxa (58,2%), el Barcelonès (56,3%), l’Urgell (54,7%), l’Alt Empordà (53,6%), el Baix Empordà (51,9%), el Solsonès (51,6%) i les Garrigues (50,0%).
Si el que s’observa és la nacionalitat de la mare (i no el lloc de naixement), els nadons nascuts de mare de nacionalitat estrangera baixen fins al 34,7%, i els de mare de nacionalitat espanyola pugen fins el 65,3%. Aquests valors representen un augment del 2,0% anual en el cas de les mares de nacionalitat espanyola i una disminució de l’1,2% en el de les mares de nacionalitat estrangera, que segons remarca l’Institut d’Estadística, s’ha d’analitzar tenint en compte que fins a un 18,1% de les mares de nacionalitat espanyola són dones nascudes a l’estranger.
Entre els nadons de mare estrangera, per país de nacionalitat de la mare, el grup més nombrós correspon als fills de mare de nacionalitat marroquina, amb 4.373 nascuts vius. Aquesta xifra representa un 8,1% del total de naixements de Catalunya i un 23,2% del naixements de mare estrangera. A continuació se situen, per ordre de freqüència, els fills de mare colombiana (1.517), pakistanesa (1.345), hondurenya (857) i peruana (744). Pel que fa a les mares estrangeres amb nacionalitat d’un país de la Unió Europea, les italianes registren el nombre més elevat de naixements, amb 740 naixements.
Pau Cortina | ACN Barcelona
