L’equip de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de l’Hospital Vall d’Hebron ha extret els pulmons d’un nadó en aturada cardíaca controlada i els ha trasplantat a un menor de dos anys que estava en llista d’espera. La tècnica que s’ha utilitzat és la mateixa que en adults, tot i que es tracta d’un procediment poc habitual en pacients d’aquestes edats. La principal raó és que l’estructura i els teixits no són iguals, com tampoc ho és la fase compresa entre el moment en què s’interromp la circulació de l’òrgan fins que es restitueix novament en el cos del receptor. La intervenció s’ha fet per primera vegada a l’estat espanyol i obre la porta a noves possibilitats en aquest camp on no hi ha un gran nombre de donants.
El menor que va ser intervingut, en Lleïr, va néixer amb unes venes molt estretes als pulmons, una situació que amb dos mesos es va solucionar provisionalment amb un cateterisme, a l’espera de poder realitzar un transplantament quan fos més gran. Així ho han explicat els seus progenitors, la Laia Mascarella i en Gerard Genovés, apuntant que tot i no “presentar símptomes” si la situació empitjorava, hauria pogut ser perillós en un futur.
“Estem agraïts als professionals perquè van decidir provar aquesta tècnica”, ha assenyalat Genovés. En aquest sentit, recorda que va ser un procés “difícil” trobar un donant “de la seva mida” i que l’èxit del procediment va ser gràcies a la família de l’altre infant. “Ens van donar els pulmons desinteressadament perquè en Lleïr pugui fer vida normal, sense ells no hauria estat possible”, subratlla.
Al començament de la recuperació, la família anava cada 10 dies a fer controls al centre, però expliquen que aquests s’aniran reduint a mesura que vagi passant el temps. “Ell fa vida normal, esperem que de cara al curs vinent pugui començar l’escola i que no agafi cap virus per evitar el rebuig de l’òrgan”, afegeix el pare del nen.
Una tècnica poc comuna
L’aturada cardíaca controlada es realitza en pacients sense esperança de vida que estan a l’espera que se’ls retiri el suport vital. En aquesta situació, els òrgans estan millor preservats que en aquells casos en què la parada cardiorespiratòria té lloc fora d’un centre hospitalari després de no superar l’aplicació de maniobres de reanimació cardiopulmonar.
Segons els experts, actualment, l’experiència de donació amb nadons és molt reduïda. Tal com explica una de les doctores del centre, Irene Bello, fins ara s’havia explorat “poc”, ja que també hi havia “poc donant infantil”. “Aquesta intervenció obre un nou camp en ser la primera vegada a l’Estat que es fa amb un donant menor de 24 mesos”, ha apuntat.
Pel que fa a l’extracció, “en donants tan petits, no sabem quant de temps poden estar els teixits sense rebre oxigen, de manera que hem de fer la cirurgia el més ràpid possible”, ha especificat Bello. En aquest cas en concret, un cop es van extreure els pulmons del nadó i es va comprovar que l’òrgan era viable per dur a terme el trasplantament, es van traslladar al quiròfan on hi havia el receptor, en Lleïr. En la intervenció va participar un equip multidisciplinari format per diferents professionals.
A la llista d’espera de trasplantaments pulmonars de la Vall d’Hebron, la xifra de menors d’aquestes edats, oscil·la entre 2 i 3 persones. A l’any, el centre fa unes sis operacions d’aquest tipus en pacients pediàtrics. Així, sostenen, malgrat que en la població infantil és molt més “infreqüent” que es necessitin trasplantaments de pulmó que no pas en població adulta, hi ha nens i nenes que estan en llista d’espera i els donants són “molt escassos”.
Font: ACN Barcelona
Foto: La Laia Mascarella i el seu fill Lleïr, intervingut a l’Hospital Vall d’Hebron.
