Durant els mesos de pandèmia, les mesures que es van prendre des del govern per evitar la propagació del virus, han comportat limitacions socials:
– L’ús de la mascareta va fer que els nens no poguessin veure la boca dels seus interlocutors i imitar els seus moviments en la parla.
– Les famílies amb nens petits van optar per no portar als seus fills a escoles infantils. Falta l’estímul d’un professional en educació infantil.
– També ha influït la distància social. La distància de dos metres per un adult, per un nen és quilomètrica i un nen amb poca edat no pot mantenir una comunicació efectiva a aquesta distància i tota la informació es perd pel camí.
– A més, els parcs estavem buits per la por als contagis.
– Tampoc podien compartir els nens objectes, abraçades amb els seus iguals, sent el joc bàsic en aquestes etapes en educació infantil.
– Finalment, un abús de les pantalles durant la pandèmia tant de mòbils com de televisors que no permeten la integració natural en la comunicació. Són estímuls visuals i auditius que limiten la interacció comunicativa.
Tots aquests factors han portat a un desenvolupament tardà del llenguatge en els nens petits. Hi ha nens de 2 anys que parlen poc o pràcticament res a causa dels factors anomenats anteriorment.
Les mesures que es van posar per evitar la propagació del coronavirus ha influït en els nens més petits de la casa:
Els nens nascuts a partir del març del 2020 tenien menys d’un any i havien estat privats de les interaccions normalitzades amb el seu entorn, bàsic pel seu desenvolupament del llenguatge.
Els nens neixen amb característiques innates per desenvolupar el llenguatge, però es necessita una estimulació de l’entorn pel seu desenvolupament.
S’ha observat que hi ha un retard de la parla i el llenguatge en nens de 0-3 anys a causa dels efectes col·laterals de la pandèmia.
• Inici de l’etapa preverbal:
Abans de l’adquisició del llenguatge verbal, els nadons aprenen les bases de la comunicació.
En aquesta etapa els nens i nenes aprenen que les paraules tenen un significat. Abans de l’any comencen a reconèixer els sons de les diferents paraules, les entonacions i les intencions de l’altre…
En aquesta etapa, els nadons per comunicar-se utilitzen les mirades, els gestos i les expressions facials. També comencen a emetre sons, similars als de la llengua materna. El que ells escolten habitualment en la veu de la mare o de les persones del seu entorn més proper. Aquestes emissions són recollides, retornades i ampliades en continguts semàntics per l’adult. Aquestes primeres emissions són fonamentals, són la base de la parla que desenvoluparan una mica més endavant. El nen passa del crit al plor, al balboteig (primer vocàlic, després repeticions bisil·làbiques) fins a l’aparició de les primeres paraules.
• Etapa de les primeres paraules: (12-18 mesos)
El nen disposa d’uns procediments gestuals eficaços per compartir l’atenció amb l’altre. Serà en aquesta etapa quan comenci a incorporar paraules de la vida quotidiana. Apareix la producció de paraula-frase, també anomenada holofrase. És en aquesta etapa que ja podem parlar dels inicis de la fonologia.
• Etapa combinatòria: (18-24 mesos)
Aquesta etapa és una fita molt important pels més petits, vol dir que poden entendre que uns sons determinats simbolitzen una paraula amb un significat.
Ja poden anomenar coses que no estan presents. Aquestes emissions inicials acostumen a ser rudimentàries, però a poc a poc amb l’ús continuat es van fent més precises. Comença a fer emissions de dos elements. Comprenen ordres senzilles, alguns adjectius.
El llenguatge ja comença a tenir la funció per regular, informar. La parla i el llenguatge van enriquint alhora que va desapareixent la tendència a la simplificació
El nen pot repetir frases de 2 i 3 paraules.
El nen de 2 anys utilitza 50 paraules i compren de 100-200 paraules. Utilitza la negació amb el NO, utilitza:
- Adverbis d’afirmació i negació: sí, no
- Altres adverbis de lloc (allà, aquí), de mode (malament), quantitat (Molt, més, un altre).
- Apareixen referents temporals (ara, després) i articles indeterminats (un, una)
- Comença a fer ús d’alguna preposició (a, de, per).I nícia l’oposició singular i plural, masculí i femení.
- Utilitza verbs imperatius i de present i també les formes verbals d’infinitiu, gerundi i participi per designar qualitats.
El nen de 3 anys podem dir que ja té prou parla i llenguatge per parlar amb els adults i els seus iguals i fer-se entendre.
Conclusió
En definitiva, la pandèmia ha evidenciat la vulnerabilitat del desenvolupament del llenguatge en els primers anys de vida. Les restriccions imposades han limitat significativament les oportunitats d’interacció social i han afectat la qualitat dels estímuls lingüístics a què estan exposats els infants.
Marta Morera Sauret
Pedagoga i Logopeda
Col·legiada 4535
T. 696 26 37 15
