Així ho manifesten el 38 i el 59%, respectivament, percentatges molt més elevats que en la població general
Més de la meitat de les embarassades va patir símptomes de depressió o ansietat durant el confinament, segons un estudi de l’Hospital Vall d’Hebron i del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que s’ha publicat a la revista ‘Acta Obstetricia et Gynecologica Scandinavica’. L’impacte negatiu va ser molt més notable que en la població general, i especialment en el cas de les gestants sense un suport social adequat. En el treball hi van participar 204 dones embarassades. El 38% va mostrar símptomes de depressió i el 59% d’ansietat. En la població general, segons algunes recerques, aquests percentatges se situen en el 18,7 i el 21,6%, respectivament.
Les participants eren dones que es van visitar a l’hospital entre el 27 de març i el 4 de maig, és a dir durant el confinament estricte de la primera onada. Totes elles van respondre uns qüestionaris que van permetre que els investigadors mesuressin els seus nivells de depressió i ansietat i el suport social (interaccions socials, així com suport emocional o afectiu).
L’estudi va aprofundir en la situació d’aquestes dones per trobar factors que augmentessin el risc de patir ansietat o depressió. “Conèixer aquests factors ens ajuda a tenir-los en compte en el futur i desenvolupar estratègies per millorar l’estat de salut de les pacients de forma més primerenca”, explica la doctora Maia Brik, especialista del Servei d’Obstetrícia i investigadora del grup de recerca en Medicina Materna i Fetal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
Per una banda, es va comprovar que aquests símptomes eren més freqüents durant el primer i el segon trimestre de l’embaràs, i no tant durant el tercer trimestre. Brik ho relaciona amb el fet que hi hagi més risc de perdre el fetus en aquestes etapes primerenques de la gestió.
Per altra banda, l’estudi també mostra que no rebre suport social durant l’embaràs es relaciona amb el desenvolupament d’ansietat i depressió en situació de pandèmia. En aquest sentit, el doctor Miguel Sandonis, psiquiatre adjunt del Programa de Salut Mental Perinatal del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron, recomana implementar programes per oferir suport social addicional durant l’embaràs per tal de reduir l’ansietat i la depressió, especialment en una situació excepcional com la de la pandèmia. “Això també ajudaria a disminuir l’estrès i els riscos de complicacions o d’un part prematur”, afegeix. Aquest suport podria suposar també facilitar l’accés a ajudes econòmiques o a recursos socials per a la maternitat.
Impacte menor en dones que ja patien problemes de salut mental
Pel que fa a la presència de problemes previs de salut mental, la investigació va demostrar que l’impacte del confinament va ser menor, de mitjana, en aquelles dones que ja tenien símptomes previs a la pandèmia. Els investigadors expliquen que aquest fet podria ser perquè un terç d’elles ja rebia tractament farmacològic per aquesta causa i, a més, perquè les persones amb aquest tipus de trastorns ja poden haver desenvolupat una certa resiliència que serviria com a factor protector.
Finalment, l’estudi va analitzar l’efecte de l’índex de massa corporal de les dones en el desenvolupament de depressió o ansietat. Com s’havia demostrat en estudis previs en aquest sentit, es va demostrar que l’augment de l’índex de massa corporal s’associava a un major risc de presentar símptomes de depressió.
Des del Servei d’Obstetrícia de Vall d’Hebron es va oferir a les embarassades un seguiment pel Programa de Salut Mental Perinatal del Servei de Psiquiatria si ho necessitaven. En aquests casos es va intensificar el seguiment des de la part de salut mental, amb visites més freqüents i fins i tot telemàtiques en els casos en què anar a l’hospital suposava una por elevada o un augment dels símptomes d’ansietat per por a infectar-se amb el coronavirus.
Font: ACN Barcelona
