Un estudi revela que la presència dels animals actua com a “facilitador” i “enllaç emocional” entre metges i pacients
La teràpia assistida amb gossos ha permès reduir un 75% les crisis emocionals entre menors atesos a l’Hospital de Dia de salut mental infantojuvenil de l’Hospital Clínic. Així es desprèn d’un estudi liderat pel centre sanitari en què han participat una trentena de pacients d’entre 8 i 12 anys. Els responsables del projecte han afirmat que la presència dels animals actua com a “facilitador” i com a “enllaç emocional” entre els sanitaris i els infants. A més, la metodologia ha permès reduir l’absentisme “perquè els pacients no senten que van a teràpia, sinó a veure gosses com la Mel o la Nina”. El projecte s’ha fet en col·laboració amb el Centre de Teràpies Assistides amb Cans i properament s’estendrà a adolescents d’entre 13 i 17 anys.
L’estudi s’ha centrat en infants que presenten trastorns de l’espectre autista, trastorns de conducta i ansietat i que acudeixen de forma regular a l’Hospital de Dia de salut mental infantojuvenil del Clínic. La cap de la secció del Servei de Psicologia i Psiquiatria Infantil d’aquest centre, Astrid Morer, ha explicat que en la majoria de casos es tracta d’infants que tenen problemes per socialitzar, resistències emocionals o una adaptabilitat als canvis baixa. En aquest sentit, ha assegurat que els gossos són un instrument terapèutic complementari per a desenvolupar els tractaments més convencionals. “Ens ajuden molt perquè el dia que venen l’ambient és més senzill i els pacient es mostren més col·laboradors”, ha apuntat la doctora que ha remarcat que el vincle entre l’animal i el pacient “és molt afectuós” de forma que els “ajuda a calmar-se”.
“Són nens i nenes a qui els costa molt fer exercicis de vincle o entrar en un grup terapèutic per millorar les relacions socials”, ha comentat Morer que ha indicat que quan els gossos participen en les sessions els infants pateixen menys crisis emocionals. De fet, ha detallat que aquests episodis s’han reduït un 75% en la trentena d’infants que han pres part en l’estudi. Alhora ha valorat que és “increïble” com els pacients accedeixen a realitzar o enfrontar situacions amb el gos, com per exemple una analítica, que sense ell no farien. Elías Guillén, infermer especialista en salut mental i psiquiatria de l’Hospital Clínic, també s’ha expressat en aquest sentit i ha dit que aquests nens i nenes “s’agiten molt menys” els dies que venen els animals.
La metodologia
Guillén ha explicat que les sessions amb gossos a l’Hospital Clínic van començar-se a desenvolupar l’any 2020. Des de llavors la trentena de pacients que se n’han beneficiat han pogut gaudir de 45 minuts setmanals de teràpia (excepte els mesos en què va ser impossible degut al confinament per la covid-19). Durant aquest període s’han dut a terme sessions individuals, grupals i familiars, entre d’altres. A l’estudi s’han fet dues anàlisis. Per una banda, una quantitativa sobre el tractament realitzat, i per l’altra una molt més qualitativa, a través d’entrevistes a una dotzena de professionals de l’àmbit sanitari que han tingut contacte amb els pacients i els animals.
Animals sociables i confiables
La teràpia assistida amb animals utilitza animals entrenats per a facilitar a la persona enfrontar-se a determinades situacions o aconseguir els objectius terapèutics pautats de manera complementària a altres tractaments clínics. La directora del programa Centres de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC), Eva Domenec ha assegurat que la raça de l’animal no és el més important, sinó “l’individu en sí”. Així, ha remarcat que “ha de ser fiable, confiable i predicible”. També ha apuntat que és primordial que els gossos estiguin “educats” i que siguin capaços de desenvolupar certes habilitats que puguin ajudar els pacients a reforçar aspectes concrets com ara la tolerància a la frustració.
Per aconseguir-ho, el CTAC selecciona i ensinistra els gossos de forma acurada. Domenec ha apuntat que és a partir de l’any o els dos anys de vida els animals poden començar a participar en les sessions, sempre en funció de les seves aptituds i el grau de socialització que presenten. A més, ha destacat la importància que els gossos que participen en aquestes sessions se sentin còmodes desenvolupant aquesta tasca: “És primordial”, ha indicat la responsable del CTAC que ha dit que generalment a partir dels vuit anys comença a decaure l’energia dels animals. “El que fem és analitzar en quin punt es troba cadascun i veure què és el que necessiten en cada moment de la vida”, ha assenyalat.
Aquest estudi s’ha pogut desenvolupar gràcies a la participació de Purina i la Fundació La Caixa. De fet, els responsables de Purina han explicat que l’empresa ha participat en quatre experiències més similars a la del Clínic en hospitals com Sant Joan de Déu o el Gregorio Marañón de Madrid.
Norma Vidal / Queral Ribé | ACN Barcelona
