Un conte de Nadal per a tota la família
Diu la llegenda que fa moltíssims anys, en un poblet tranquil del capdamunt d’una vall, vivia un rabadà jove i rialler anomenat Pere. Era el més petit de tots els pastors, i sempre ajudava tant com podia, tot i que no tenia gaire res.
Una nit d’hivern ben freda, mentre escalfava les mans a la vora del foc, va sentir uns murmuris que baixaven de les muntanyes. Eren els àngels, que anunciaven una gran notícia: havia nascut un nen molt especial, a Betlem, lluny d’allà. La seva llum s’estenia pel món com una estrella nova.
L’endemà, tots els pastors de la vall van decidir dur un present al petit.
—Jo hi portaré el millor pa! —va dir l’avi rabadà.
—Jo portaré un formatge tendre! —va afegir un altre.
—Jo hi duré una ovella!
Tots tenien alguna cosa per regalar… tots menys en Pere, que era pobre i vivia en una cabana petita, amb només un racó de llenya per escalfar-se.
Però ell també volia dur alguna cosa al Nen acabat de néixer. Així que va mirar al seu voltant i va veure, al costat del foc, un tronc gruixut, fort i preciós, el seu tronc preferit, aquell que sempre li feia bona companyia les nits de fred.
—No tinc res més… però si el Nen i la seva família tenen fred, aquest tió els ajudarà —va decidir.
Se’l va carregar a l’esquena i va caminar hores i hores, travessant muntanyes i rierols fins arribar al Portal de Betlem. Amb un gran somriure, el va deixar al costat de la Maria i en Josep.
—És per vosaltres —va dir, tot orgullós.
Però en tornar cap a casa, cansat com mai, en Pere va quedar glaçat: al costat del seu foc hi tornava a ser el tió! Semblava impossible.
—Qui deu haver-lo tornat? —va rondinar.
Però no es va rendir. Va carregar el tronc una altra vegada i va repetir el camí fins a Betlem.
I encara va passar una tercera vegada! Per més que el regalés, el tió sempre tornava al seu costat.
A la tercera caminada, extenuat, en Pere va ensopegar i va caure a terra. El tió va picar amb tanta força contra el sòl que… es va produir un miracle. Del tronc van començar a sortir llaminadures, galetes, fruita seca, xocolata i tot d’àpats deliciosos.
Els ulls del rabadà es van obrir com plats:
—Tió… tu ets màgic!
L’endemà, els àngels van explicar que aquell tronc era un esperit del bosc, enviat per ajudar els infants i les famílies. I que només apareixia allà on hi havia bondat i un cor generós.
Des d’aleshores, cada Nadal, un d’aquests tions màgics truca a les portes de les cases on hi ha nens i nenes que han fet bondat. S’alimenta amb mandarines, galetes i molta estima. I quan arriba el dia assenyalat, quan sent la cançó del:
“Caga tió,
tió de Nadal…”,
no es pot resistir i omple les llars d’alegria, regals i rialles.
Per això, cada hivern, quan un tió entra a casa… mai és un tronc qualsevol.
És un tros de llegenda.
Una espurna de màgia.
I un record de la bondat d’aquell jove pastor anomenat Pere.
Conte contat, conte acabat. ✨
👉 Fes clic sobre el dibuix que t’agradi per descarregar el PDF imprimible.
