Una nit de Nadal plena de màgia i aventura
Era la vigília de Nadal i la casa de la Marie feia olor de galetes acabades de fer. L’arbre lluïa com mai i tot estava a punt per obrir regals. Entre paquets brillants i llaços vermells, la Marie va trobar una capsa allargada amb el seu nom. Dins hi havia un trencanous de fusta amb uniforme vermell i un gran somriure pintat.
—Quina passada! —va exclamar ella—. Et diré… Crack!
El trencanous, immòbil, semblava somriure encara més.
Aquella nit, quan tothom dormia, un soroll suau va despertar la Marie. Les llums de l’arbre parpellejaven, i el trencanous es movia tot solet!
—Hola, Marie —va dir, fent una reverència maldestre—. Necessito la teva ajuda.
—Que parles?! —va fer ella amb els ulls com plats.
—Quan la màgia de Nadal és tan forta… passen coses sorprenents.
Crack va explicar-li que era un príncep encisat pel malvat Rei Ratolí, un rosegador gegant que havia convertit el seu regne en un lloc trist i fosc. Només algú amb cor valent podia ajudar-lo.
—Ho faré! —va dir la Marie sense dubtar.
—Sabia que ho diries —somrigué el trencanous.
De sobte, l’habitació es va omplir de pols brillant i tots dos van aparèixer en un bosc fet de sucre filat. Caminaven trepitjant núvols dolços que cruixien com caramel.
—Això és increïble! —va riure la Marie.
—Això no és res. Mira allà!
Al final del camí hi havia un riu de xocolata calenta. Per travessar-lo, havien de fer servir unes piruletes gegants com si fossin rems.
Després van arribar a les Muntanyes de Caramel, on els ventets feien olor de menta fresca. Enmig del silenci, va aparèixer el Rei Ratolí, més gran que qualsevol gat i amb set corones al cap.
—No passareu mai! —bramulà.
—Ja ho veurem —va dir la Marie, prenent aire.
La nena va pensar ràpid: els ratolins detesten els sorolls forts. Va treure dues ametlles confitades i les va picar una contra l’altra. Clac! Clac! Clac!
El Rei Ratolí es va posar nerviós, va ensopegar amb la seva pròpia cua i va rodolar muntanya avall com una bola de Nadal gegant. Tota la vall va esclatar en aplaudiments.
De cop, el trencanous es va envoltar de llum. La seva fusta es va transformar en roba de veritat, i el seu rostre en el d’un jove somrient.
—Sóc lliure! —va dir emocionat—. Gràcies, Marie!
—Tots necessitem ajuda alguna vegada —va respondre ella.
El Regne Dolç es va omplir de música, confetti de sucre i danses de galetes de gingebre. Tot era màgic.
Quan la Marie es va despertar l’endemà, ja era al seu llit. Potser tot havia estat un somni… o potser no. Perquè al costat del coixí hi havia una petita corona de caramel amb una nota:
“Gràcies per creure en la màgia. Bon Nadal.”*
Conte contat, conte acabat.
👉 Fes clic sobre el dibuix que t’agradi per descarregar el PDF imprimible.
