Un recull de 25 endevinalles senzilles i divertides perquè els més petits desenvolupin l’enginy mentre gaudeixen d’una bona estona en família.
Les endevinalles són un dels jocs de sempre que mai passen de moda. A més de fer riure i passar una bona estona, ajuden els infants a estimular el pensament, la imaginació, la memòria i el vocabulari. Són ideals per jugar a casa, durant un viatge en cotxe, a la platja, a la muntanya o mentre espereu en un restaurant.
En aquesta primera selecció trobaràs 25 endevinalles fàcils, pensades especialment per a nens i nenes d’educació infantil i dels primers cursos de primària. Llegiu-les en veu alta, deixeu que tothom hi pensi una estona i… a veure qui n’encerta més!
Si us agraden, estigueu atents a Socpetit.cat, perquè ben aviat publicarem noves col·leccions amb més endevinalles, classificades per temàtiques i amb diferents nivells de dificultat. Bona estona de joc! 😊
• Visc penjada d’un arbre durant molts dies. Per fora porto un vestit de color verd, però quan m’obren descobreixen que sóc blanca, dolça i molt sucosa. M’encanta convertir-me en un berenar saludable. Qui sóc?
Resposta: La pera.
• Cada matí em fas servir davant del mirall. Tinc moltes dents ben posades, però no faig mai cap mossegada. T’ajudo a deixar els cabells ben arreglats. Qui sóc?
Resposta: La pinta.
• Sempre estic penjada al bany esperant que surtis de la dutxa. Com més seca sóc abans de començar, més mullat acabes tu. Qui sóc?
Resposta: La tovallola.
• No tinc cames, però corro sense parar. Travesso pobles, boscos i muntanyes fins que un dia acabo abraçant el mar. Qui sóc?
Resposta: El riu.
• Quan arriba la nit, aparec al cel per fer companyia a les estrelles. De vegades sóc ben rodona i brillant, i d’altres només una petita llenca de llum. Qui sóc?
Resposta: La lluna.
• Surto cada matí sense necessitat de despertador. Escalfo la Terra, dono llum a tothom i faig créixer les plantes. Quan marxo, arriba la nit. Qui sóc?
Resposta: El Sol.
• Tinc un coll molt llarg, però no sóc cap animal. Em pots omplir d’aigua, de suc o de llet, i gairebé sempre visc a la cuina. Qui sóc?
Resposta: L’ampolla.
• Tinc ulls, però no puc veure res. Em plantes sota terra i, al cap d’un temps, em converteixo en un aliment molt estimat. Qui sóc?
Resposta: La patata.
• No camino mai, però tinc quatre potes. Aguanto llibres, plats, ordinadors o tot allò que hi vulguis deixar al damunt. Qui sóc?
Resposta: La taula.
• Tinc dues mans que mai no aplaudeixen i unes agulles que no punxen. Sempre sé quina hora és, encara que ningú m’ho pregunti. Qui sóc?
Resposta: El rellotge.
• Caic del cel quan els núvols estan carregats. M’agrada regar els camps, omplir els rius i fer créixer les flors. Tot i caure, mai no em faig mal. Qui sóc?
Resposta: La pluja.
• Tinc moltes fulles, però no sóc cap arbre. M’agrada explicar històries, ensenyar coses noves i portar-te a llocs imaginaris sense moure’t del sofà. Qui sóc?
Resposta: El llibre.
• Sempre estic davant teu, però ningú no m’ha vist mai. Encara no existeixo, però cada segon que passa m’hi acosta una mica més. Qui sóc?
Resposta: El futur.
• Tinc tecles, però no obro cap porta. Quan algú em toca amb les mans, omplo la casa de melodies. Qui sóc?
Resposta: El piano.
• Quan el vent bufa fort, m’encanta enlairar-me ben amunt. Porto una cua llarga que balla pel cel i faig somriure petits i grans. Qui sóc?
Resposta: L’estel.
• No sóc el Sol, però també faig llum. Quan arriba la nit i algú prem un interruptor, apareixo per il·luminar l’habitació. Qui sóc?
Resposta: La bombeta.
• Com més gran em faig, menys coses pots veure. Arribo quan s’apaga la llum i desapareixo tan bon punt torna la claror. Qui sóc?
Resposta: La foscor.
• Per fora porto una armadura plena de petites escates. Per dins, però, amago uns pinyons molt bons que molts animals també volen menjar. Qui sóc?
Resposta: La pinya.
• Quan sona, tothom sap que és hora d’aixecar-se o de mirar quina hora és. Visc penjat a la paret o damunt de la tauleta de nit i mai no deixo de comptar els minuts. Qui sóc?
Resposta: El rellotge.
• Sóc rodó, puc ser de molts colors i m’encanta botar. Al parc, a la platja o al pati de l’escola sempre hi ha algú que vol jugar amb mi. Qui sóc?
Resposta: La pilota.
• Neixo quan estàs trist o quan rius tant que els ulls se t’omplen d’aigua. Sóc petita, transparent i rellisco galta avall. Qui sóc?
Resposta: La llàgrima.
• No em pots veure, però sí que em pots notar. Faig moure les branques dels arbres, les veles dels vaixells i, de vegades, els teus cabells. Qui sóc?
Resposta: El vent.
• Quan arribo, el Sol se’n va a descansar. Les estrelles omplen el cel i moltes persones se’n van a dormir. Qui sóc?
Resposta: La nit.
• Quan fa molta calor, tothom em busca. Puc ser de xocolata, maduixa, vainilla o llimona, i sempre em serveixen ben fred. Qui sóc?
Resposta: El gelat.
• Cada matí s’omple de nens i nenes amb motxilles. És un lloc on aprenem coses noves, fem amics i juguem durant el pati. Qui sóc?
Resposta: L’escola.
