Un assaig amb 11.500 gestants obre la porta a evitar 1.150 complicacions en nounats greus cada any a tot l’Estat
Determinar el flux dels vasos del cervell del fetus i de la placenta mitjançant un estudi Doppler a l’ecografia del tercer trimestre permet detectar nadons en risc de presentar complicacions postpart. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi internacional i multicèntric RATIO37 en què han participat l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu. El treball ha revelat que induir el part a terme en aquests casos podria reduir a la meitat la taxa d’ingrés a la UCI neonatal. Les dades es desprenen d’un assaig que s’ha fet durant sis anys i en què han participat 11.500 gestants de risc baix. El treball s’ha publicat ‘The Lancet’ i es calcula que aquesta prova permetria evitar 1.150 complicacions neonatals greus anuals a tot l’Estat.
Tot i que menys d’un 1% dels nadons en gestacions de baix risc presenten complicacions que requereixen l’ingrés a l’UCI les últimes 2 o 3 setmanes d’embaràs o en néixer, quan aquests episodis succeeixen són molt traumàtics per a les famílies. Una de les causes més habituals és que la placenta deixi de funcionar de forma adequada. Aquesta situació es coneix com a insuficiència placentària i pot derivar en problemes de manca d’oxigen al nadó quan apareixen contraccions de l’úter i durant el part. Detectar els casos de risc d’insuficiència placentària és clau perquè es pot valorar acabar l’embaràs en arribar al final de la gestació (37 setmanes) i reduir molt les complicacions greus o fins i tot evitar-les.
Fins ara, la detecció d’aquest risc s’ha basat en fer una ecografia al final del tercer trimestre per identificar els nadons amb pes baix, circumstància que moltes vegades està produïda per la insuficiència placentària. Amb tot, els experts consideren que aquest mètode no permet detectar la totalitat dels casos de risc. “Alguns bebès amb pes normal també pateixen insuficiència placentària, que en haver aparegut tard, no ha arribat a produir un creixement fetal reduït”, han assenyalat.
En aquest context, han apuntat que una prova amb ecografia Doppler que mesura la circulació de la sang pel cordó umbilical i el cervell, anomenada ràtio cervell-placentari (RCP), pot detectar la insuficiència placentària. Fins ara, aquesta prova només es feia en casos molt indicats.
Estudiar la funció placentària en totes les embarassades
L’estudi RATIO 37 s’ha plantejat la possibilitat d’estendre l’estudi del funcionament placentari amb RCP a l’ecografia de tercer trimestre de tots els fetus, independentment de quin fos el pes fetal estimat. Hi han participat diversos centres internacionals i l’han dirigit Francesc Figueras, cap del servei de Medicina Fetal de l’Hospital Clínic de Barcelona (IDIBAPS), i Eduard Gratacós, director de BCNatal (Hospital Clínic i Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, IDIBAPS i IRSJD). La primera signant del treball és Marta Rial Crestelo, del grup de Medicina Fetal i Perinatal (IDIBAPS i CIBERER).
“Vam pensar que estudiar la funció placentària només en fetus de baix pes limitava la detecció de la insuficiència placentària i que estenent aquest estudi a tota la població podríem millorar la detecció dels nadons en risc de requerir ingrés a UCI i prevenir-lo mitjançant la inducció del part al final de la gestació”, ha explicat el doctor Figueras.
Així, l’assaig s’ha fet durant sis anys i hi ha pres part més d’11.500 dones amb embarassos de baix risc. A l’ecografia de les 36 setmanes es va mesurar el RCP en totes les dones, però les participants van ser dividides a l’atzar en dos grups. En unes, la prova es feia servir per canviar el maneig de la gestació i, en cas de sortir alterada, es proposava a la dona una inducció precoç del part en arribar al terme. A les altres, el resultat de la prova no es comunicava i es manejava l’embaràs segons els protocols vigents.
Evitar 1.150 complicacions neonatals greus cada any
L’estudi va comparar els números de casos de mort del nadó i de complicacions neonatals greus (que incloïen, entre altres, problemes neurològics, intestinals, cardíacs, renals o respiratoris, amb una estada a l’UCI de 10 dies o més) que es produïen a cada grup.
Els resultats van demostrar que hi va haver complicacions neonatals greus en un 0,38 % dels embarassos en què s’havia utilitzat el RCP i en un 0,73 % dels que no es van utilitzar. Ha calgut un estudi tan gran com aquest per poder demostrar una diferència que en aparença és petita, però que representa reduir 3,5 casos de complicacions greus per cada 1.000 embarassos classificats com de sota risc. Si aquestes xifres s’extrapolen al total de parts a Espanya el 2022 (330.000), es podrien evitar 1.150 complicacions neonatals greus.
“Els resultats són molt rellevants, aporten unes dades que seran fonamentals en un debat científic de més de 10 anys i representen un avenç en el desenvolupament de millors maneres de refinar la detecció d’embarassos de risc i prevenir complicacions neonatals greus”, ha apuntat Gratacós.
Selecció més acurada de les induccions al part
Un benefici addicional de l’estudi és que permet avançar en l’objectiu de ser molt estrictes en la selecció de casos que es beneficien d’una inducció al part. Algunes societats científiques i professionals internacionals donen suport a l’opció d’inducció del part al final de la gestació en embarassades que no han tingut parts previs perquè es redueixen les complicacions neonatals severes i no empitjora la taxa de cesàries.
Tot i això, els experts alerten que comportaria provocar el part a la meitat de les embarassades. Aquest estudi demostra que es pot identificar de manera molt més selectiva, concretament un 5%, les gestacions que realment es beneficien d’aquesta mesura.
L’estudi s’ha fet a sis països diferents i ha comptat amb col·laboradors d’una quinzena d’hospitals i centres.
ACN Barcelona
