A Catalunya, a l’igual que en d’altres regions, hi ha animals que fa anys que lluiten per sobreviure. Alguns són molt coneguts, mentre que d’altres passen gairebé desapercebuts. El problema és que molts d’aquests animals depenen d’ecosistemes fràgils que cada vegada tenen més pressió humana.
L’os bru dels Pirineus
L’os bru és probablement l’espècie més emblemàtica quan es parla de conservació al Pirineu. Fa dècades estava a punt de desaparèixer completament. La caça, la pèrdua d’hàbitat i la persecució humana van reduir la població fins a nivells crítics. En els últims anys s’han impulsat programes de recuperació i avui encara hi ha ossos vivint als Pirineus, tot i que la població continua sent petita i molt controlada. És un animal difícil de veure perquè evita el contacte amb les persones i es mou per zones molt tranquil·les de muntanya.
El trencalòs
El trencalòs és una de les aus més impressionants d’Europa i també una de les més vulnerables. Aquest gran voltor s’alimenta principalment d’ossos, una característica gairebé única al món animal. Durant molts anys va ser perseguit perquè es creia, erròniament, que atacava bestiar. Avui està protegit i la seva situació ha millorat, però continua depenent molt de les polítiques de conservació i de la protecció dels espais naturals. Veure’l volant entre les muntanyes és una imatge espectacular.
La tortuga mediterrània
És una de les poques tortugues terrestres autòctones de Catalunya. Antigament, era relativament habitual en algunes zones del sud del país, però la destrucció d’hàbitats i el tràfic il·legal d’animals la van afectar molt. Els incendis forestals també representen un gran perill per a aquesta espècie. Actualment, existeixen programes de cria i reintroducció per intentar recuperar-ne les poblacions naturals.
El gall fer
El gall fer és un ocell molt discret que viu en boscos tranquils de muntanya. Els mascles són coneguts per les seves espectaculars exhibicions durant l’època d’aparellament, però cada vegada tenen menys espais adequats per viure. La presència humana, les pistes d’esquí, la fragmentació dels boscos i el canvi climàtic afecten directament aquesta espècie. És considerat un dels animals més sensibles dels ecosistemes pirinencs.
El visó europeu
Tot i que molta gent ni tan sols sap que existeix, el visó europeu és un dels mamífers més amenaçats del continent. El principal problema és la competència amb el visó americà, una espècie invasora molt més adaptada i agressiva. A Catalunya pràcticament ha desaparegut de moltes zones on abans vivia.
Els amfibis, els grans oblidats
Granotes, tritons i salamandres també pateixen una situació complicada. La contaminació de l’aigua, la desaparició de zones humides i algunes malalties estan afectant greument moltes espècies d’amfibis. I això és important perquè els amfibis són molt sensibles als canvis ambientals. Quan desapareixen, sovint és un senyal que alguna cosa no funciona bé en l’ecosistema.
El mar també té espècies amenaçades
A la Mediterrània catalana hi ha espècies que es troben en una situació delicada. Les praderies de posidònia, essencials per a molts animals marins, estan retrocedint en algunes zones. També hi ha tortugues marines, taurons i peixos que han vist reduïdes les seves poblacions per la pesca excessiva i la contaminació. Tot i que sovint no es veu, el mar també pateix molta pressió.
Per què desapareixen les espècies?
Les causes solen repetir-se: destrucció d’hàbitats, urbanització, contaminació, caça il·legal, espècies invasores i canvi climàtic.
Moltes vegades els animals no desapareixen de cop. Primer disminueixen lentament fins que arriba un punt en què recuperar la població és molt difícil. Conservar, per tant espècies, no és només salvar animals “bonics”. Cada espècie té una funció dins del seu ecosistema.
Quan desapareix un animal, l’equilibri natural canvia. I, encara que de vegades no es noti immediatament, les conseqüències poden acabar afectant molts altres éssers vius, incloses les persones.
Eva Remolina | AMIC
