Situades al nord del Solsonès, les instal·lacions acullen més de 60 espècies d’animals ibèrics
El Zoo del Pirineu, un refugi d’animals ubicat a Odèn (Solsonès), va rescatar un total de 420 animals l’any 2024 i això ha fet que es trobi “al límit” de la seva capacitat. La meitat no s’han pogut retornar a la natura perquè presentaven ferides irreversibles i, en aquests moments, les instal·lacions ja acullen uns 250 animals de 60 espècies diferents, totes autòctones de la península Ibèrica. La fundació sense ànim de lucre que gestiona l’equipament ja està ampliant les instal·lacions, però avisen que els calen més subvencions i patrocinis per poder tirar endavant. Alguns dels nous projectes que tenen entre mans és la cria d’òlibes en captivitat per retornar-les en zones on estaven extingides o el control del gat salvatge al Solsonès.
‘Què passa guapo?’. Aquesta és la pregunta amb què el corb Alfonso rep els visitants del Zoo del Pirineu, el centre de rescat d’animals salvatges més gran de Catalunya. Els corbs són animals capaços d’imitar sons del seu entorn i a l’Alfonso li van quedar gravades les paraules que repetia constantment el falconer amb qui va conviure durant molts anys. És un dels 250 animals que viuen permanentment a les instal·lacions d’Odèn (Solsonès) que, entre d’altres, compta amb guineus, cabirols, porcs senglars, cérvols, isards, mussols, falcons, coloms o tortugues.
La Fundació Zoo del Pirineu és una organització que acull i cuida animals salvatges maltractats o ferits i, en cas que sigui possible, els retorna a la natura. L’any 2024 el refugi va rescatar 430 animals, una xifra rècord, dels quals un 45% no ha pogut tornar a viure en llibertat per les seves lesions o el grau de discapacitat. Un dels casos és una àliga daurada -a la qual han posat el nom de Glòria- que va arribar al Zoo en estat crític després d’electrocutar-se. La Glòria va sobreviure i, des d’aleshores, rep cures de l’equip veterinari del centre, però no pot tornar a viure en llibertat.
La veterinària del centre, Laia Sànchez, explica que molts d’aquests animals que van rescatar l’any passat presentaven “ferides permanents” i això va fer que se’ls haguessin de quedar i, per tant, arribar “al límit” de la seva capacitat. Sànchez avança que estan construint noves instal·lacions dins del perímetre del Zoo del Pirineu amb l’objectiu de tenir més espai, però això no permetrà incrementar gaire la capacitat sinó donar unes millors condicions de vida als animals que ja hi viuen. De fet, des del Zoo alerten que, sense més recursos, es veuran obligats a rebutjar casos urgents durant el 2025.
Més de 16.000 visitants anuals
El Zoo del Pirineu va rebre l’any passat més de 16.000 visitants i és que no només és un refugi per a animals, sinó que també és un centre d’aprenentatge i conscienciació sobre la fauna autòctona. Sànchez creu que és molt important donar a conèixer què ha passat als animals que arriben al centre. Per exemple, la veterinària explica que recentment els hi ha arribat una cadernera amb les plomes enganxades amb cola. Sospiten que aquest ocell fringíl·lid hauria estat víctima d’algun parany il·legal de caça. Des del centre estan fent-li cures amb l’objectiu de retirar-li tota la cola que té enganxada i que pugui tornar a fer servir les ales lliurement. “És important que el públic sàpiga què els hi passa a aquests animals perquè casos com aquests no tornin a passar”, ha exposat.
Una altra de les situacions recurrents amb què es troben està relacionada amb les cries de cabirol. Sànchez explica que es troben cada any en què hi ha persones que s’emporten cries de la natura pensant-se que s’han perdut i no és així. “És normal trobar-se cries de cabirol soles amagades enmig dels matolls. És un comportament normal d’aquesta espècie d’animals i no significa que s’hagin perdut. Les mares estan amagades també i, quan la cria ho necessita, la mare la va a buscar per donar-li menjar i després es tornen a amagar per separat”, explica la veterinària.
A banda dels visitants que arriben a les instal·lacions d’Odèn, el Zoo del Pirineu també té en marxa un projecte per portar els animals a les escoles, una branca que volen potenciar. Es tracta d’un taller en què els infants poden veure, acariciar i alimentar aquests animals amb l’objectiu de despertar l’empatia dels joves i “fer-los veure la necessitat real de la protecció del medi natural”.
Mar Martí | ACN Odèn
