La presència de l’animal, desaparegut als anys 80, determina la qualitat de l’aigua dels rius de l’entorn metropolità
Aquest estiu es compleixen deu anys de la fotografia que certificava el retorn de la llúdriga als rius de les conques Besòs-Tordera, una imatge que es va obtenir amb una càmera amagada al riu Tenes i que va captar una instantània on només s’hi veia un únic individu. Era l’any 2014, i suposava una fita que confirmava el retorn d’aquest animal als rius de l’entorn metropolità, d’on havia desaparegut a mitjans dels anys 80 per la caça d’aquests i altres animals considerats danyosos per l’entorn. Una dècada després s’ha certificat la presència d’uns 40 exemplars, una fita que marca un horitzó optimista per a garantir la biodiversitat als rius, donar que la seva presència denota qualitat de l’aigua.
Era el 6 de juny de 2014. Una càmera trampa ubicada al riu Tenes al seu pas per Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) captava de matinada la imatge d’una llúdriga, un animal que havia desaparegut dels rius de l’entorn de Barcelona des de mitjans dels anys 80. Una llei franquista, la ‘Ley de Alimañas’, donava màniga ampla per a caçar aquest i altres mamífers considerats danyosos per l’entorn: “La última es va dissecar i estava exposada en un bar de Breda”, recorda Sònia Sànchez, tècnica de la Fundació Rivus.
La troballa corresponia a una femella de 9 quilos de pes i 1,10 metres de longitud, fruit de la feina de Medi Fluvial del Consorci Besòs Tordera i el seu artífex, Manel Isnard, juntament amb membres del Grup Ornitològic del Tenes i la col·laboració del Museu La Tela de Granollers, que va cedir les càmeres. Aquest fet va esperonar els investigadors a crear al 2018 un projecte de seguiment de les llúdrigues a les conques del Besòs i la Tordera, que va permetre confirmar tan sols un any més tard que aquest mamífer s’havia distribuït àmpliament i que s’estava reproduint.
Un retorn esperat
La llúdriga es va reintroduir a l’entorn fluvial a principis dels anys 2000, després de la persecució de què va ser objecte e mitjans del segle passat i els atacs que van suposar la industrialització i l’increment de la pressió urbanística al voltant dels rius, amb una contaminació en auge. “Als anys 90 es van reintroduir a les conques de la Muga i el Fluvià, i a partir d’aquí la llúdriga va explorar nous territoris i es van recuperar poblacions”, explica Sànchez.
Al 2004 ja es van trobar petjades als riu Congost i la Tordera, però no va ser fins el 2014 que es va tenir una evidència en forma d’imatge al Tenes. “A partir del projecte de recerca iniciat al 2018, es va aplicar una metodologia per entendre la distribució de la llúdriga en el territori, i vam veure que freqüentava llocs i es movia per la conca, i vam estudiar-ne la dieta”, afegeix.
A més, els investigadors van posar especial atenció als requeriments ecològics que aquest mamífer presentava en un espai humanitzat, amb un impacte fort de l’home: “La seva distribució dona una idea de la qualitat dels hàbitats i del riu, és una espècie bioindicadora i paraigua, si la trobem significa que tenim una bona comunitat de peixos”, afegeix la tècnica.
La seva observació ha permès determinar que s’alimenta de peixos, donat que és una espècie depredadora i cerca de manera activa preses, però també d’amfibis i alguna au. A més, han detectat que fa desplaçaments nocturns llargs per cercar aliment i un espai on refugiar-se o reproduir-se, sovint més a les capçaleres dels rius, on hi ha ambients més tranquils.
Una espècie en creixement
A dia d’avui, el nombre d’individus és difícil de determinar, entre d’altres per aquests llargs desplaçaments, que en una sola nit poden ser de fins a 15 quilòmetres. Calculem que a la conca del Besòs n’hi deu haver entre 10 i 15 exemplars, i que a la de la Tordera entre 20 i 25″, apunta Sànchez.
Actualment la fundació fa campanyes en totes les estacions de l’any per analitzar el comportament de la llúdriga i entendre els seus requeriments d’habitat. De la mateixa manera, es busca quins són els criteris que poden fer que romangui als rius catalans de manera indefinida.
“Si li proporcionem els espais òptims, afavorirem altres espècies”, assenyala la tècnica, que destaca que la seva presència indica una bona qualitat de l’aigua. “Ara cal assegurar la continuïtat d’aquesta qualitat i millorar els hàbitats”, conclou.
Albert Segura | ACN Granollers
