Un informe diu que la majoria de centres no estan adaptats al nou clima i alerta dels efectes sobre l’aprenentatge
Equitat.org ha reclamat un acord de país per adaptar climàticament els centres educatius i garantir el confort tèrmic d’infants i docents. Aquest pla hauria de permetre assegurar un marc normatiu clar i adaptat a la vulnerabilitat dels infants, ja que l’entitat apunta que, a diferència dels adults en entorns laborals, no tenen una protecció normativa específica del seu confort tèrmic en l’àmbit educatiu. L’informe proposa llindars de confort per sota dels 27 graus, tenint en compte temperatura i humitat. Aquest marc permetria establir obligacions i responsabilitats públiques clares entre administracions. L’entitat planteja començar per mesures a curt termini, com ventiladors de sostre, per acabar adaptant els centres en entre 5 i 10 anys.
Aquestes propostes es recullen a l’informe ‘Calor a l’escola: com adaptar els centres educatius al nou clima del país’, que recorda que l’exposició prolongada a la calor té un greu impacte en el rendiment acadèmic i l’aprenentatge.
Segons l’informe, gairebé la meitat dels edificis del sistema educatiu públic, 1.220 de 2.500, són anteriors al 2000; i d’acord amb la informació pública i els darrers plans del Departament d’Educació, no han estat reformats amb criteris d’adaptació climàtica. Això porta Equitat.org a concloure que “una majoria” dels centres no està preparada per al nou context climàtic i arrossega, a més, dèficits acumulats d’envelliment.
Això se suma al fet que les previsions indiquen un increment de la temperatura, de tal manera que es poden arribar a superar els límits de calor durant una quarta part del curs, amb entre 22 i 65 dies anuals superant el llindar dels 27 graus en funció del territori a partir del 2030. El límit s’ha fixat en 27 graus, ja que a partir de llavors l’evidència indica que els aprenentatges “cauen de manera significativa”.
El treball considera clarament insuficients les actuacions fetes fins ara per les administracions i molt desiguals. De fet, apunta que l’estat actual de les infraestructures fa que no es pugui garantir cap dels llindars de temperatura que diverses normatives estableixen com a topall per a unes condicions adequades. Per exemple, el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis estableix que les aules han d’estar entre 23 i 26 graus els mesos de calor, el reial decret sobre seguretat al lloc de treball diu que no es poden superar els 27 graus, mentre que als exteriors Educació defineix llindars superiors als 32 o 35 graus, segons els territoris, a partir dels quals alumnes i docents pateixen sensacions d’excessiva calor, malestar i cansament, o que afecten el procés d’ensenyament.
L’informe alerta que l’exposició prolongada a la calor als centres es tradueix, entre d’altres, en menys capacitat de fer tasques complexes, limitació de la comprensió lectora i menys activitat neuronal i memòria. Aquest impacte és més freqüent en entorns amb baix nivell socioeconòmic. A més, recull recerques que confirmen pitjors resultats a PISA de l’alumnat més exposat a la calor.
Ventiladors de sostre i ombra als patis
Davant d’aquesta situació, Equitat.org planteja un seguit de mesures combinant-ne d’immediates de protecció amb una transformació profunda del sistema a mitjà i llarg termini. Així, el primer plantejament és reimpulsar l’actual pla de xoc i concretar-lo per garantir que arribi a tots els centres a curt termini. Aquest pla hauria de preveure la instal·lació de ventiladors de sostre a totes les aules, millorar la ventilació nocturna o a primera hora del matí, instal·lar sistemes d’ombra naturals o bioclimàtics i habilitats espais estratègics climatitzats, com el gimnàs o el menjador, per a moments de màxima calor i concentració de persones.
En aquest sentit, Educació va confirmar fa poc que preveu invertir uns 20 milions d’euros per instal·lar ventiladors de sostre aquest estiu en centres que no tenen cap mena de sistema de climatització.
Pla a 5-10 anys vista
Més enllà d’aquestes actuacions a curt termini, Equitat.org planteja una transformació profunda de la xarxa de centres educatius per assegurar el confort climàtic permanent. Aquest pla estableix una diagnosi obligatòria, transparent i amb criteris compartits, liderada i finançada per la Generalitat, amb la col·laboració de cada centre.
A partir d’aquesta diagnosi, estableix primer que es facin millores integrals dels edificis per solucionar les deficiències estructurals abans d’avançar en solucions de més envergadura. La primera actuació és reduir la demanda energètica i millorar el confort, per exemple millorar l’aïllament de façanes i cobertes, renovant fusteries i envidriats i garantir la ventilació creuada. Un cop s’hagi reduït la demanda energètica, l’informe planteja incorporar sistemes de climatització, primer valorant si és necessari refrigerat tot l’edifici o només alguns espais, amb aerotèrmia, combinant radiadors de baixa temperatura o sostres radiants, així com sistemes de refredament evaporatiu.
A més, es recomana l’ús de sistemes de monitoratge o control avançat que permeti optimitzar el funcionament d’aquests sistemes. També planteja la instal·lació d’energies renovables, com la solar fotovoltaica.
El cost d’aquestes accions van dels 300.000 euros per centre si només fan falta mesures passives, al milió d’euros quan s’han d’instal·lar sistemes de climatització. En aquest sentit, l’informe proposa prioritzar les intervencions segons la severitat climàtica a l’estiu, l’estat de l’edifici, la vulnerabilitat socioeconòmica, l’edat de l’alumnat i necessitats especials de la comunitat educativa.
Transformar els patis en refugis climàtics i un programa d’educació climàtica
En paral·lel, Equitat.org aposta per transformar els patis i els espais exteriors per tal que esdevinguin refugis climàtics. Les actuacions poden anar de 30.000 euros en actuacions bàsiques a 300.000 en les que són més integrals.
Aquestes actuacions han d’anar acompanyades d’un programa d’educació climàtica que arribi a tota la comunitat i d’un equip central d’acompanyament a la implementació del pla a partir d’una oficina tècnica multidisciplinària al Departament d’Educació per fer seguiment i avaluar les diferents actuacions.
Inversió d’entre 500 i 1.300 milions d’euros
Totes aquestes actuacions per a l’adaptació climàtica necessitarien una inversió que aniria dels 500 als 1.300 milions d’euros en funció de dos escenaris. El primer, amb una inversió de 380.000 euros per centre, contempla mesures passives i transformacions moderades, mentre que el segon implica una inversió d’un milió d’euros per centre per dur a terme una renovació integral. A aquesta inversió caldria sumar el finançament de l’oficina tècnica -fins a dos milions d’euros-.
Per a una transformació completa en cinc anys, caldria invertir en 250 centres anualment i suposaria un pressupost de 90 a 260 milions d’euros l’any. Si el programa s’estén al llarg de deu anys, el ritme seria de 122 centres anuals i la inversió d’entre 45 i 130 milions d’euros l’any. Això suposaria invertir uns 2.000 euros per alumne en total, una xifra que des d’Equitat.org han apuntat que és “molt inferior als costos en salut i aprenentatge que implica no adaptar el sistema educatiu a la calor”.
Redacció | ACN Barcelona
