Solsonianes vol convertir el patrimoni cultural de la comarca en una eina pedagògica per a les escoles
El Museu de Solsona i els centres educatius del municipi han engegat una prova pilot per situar el patrimoni cultural de la comarca al centre del procés d’aprenentatge. Amb el nom de Solsonianes, el projecte vol convertir el museu en una “aula més” dels centres educatius i que puguin treballar “de manera innovadora” amb el patrimoni. Així ho ha dit a l’ACN Anna Roca, responsable del programa Cultura i Educació de la Generalitat a la Catalunya Central. Els alumnes han “reinterpretat” obres com la pintura preromànica de ‘L’Orant’ de Pedret o el retaule gòtic del ‘Sant Sopar’. La iniciativa s’ha implementat aquest curs a dos centres -El Vinyet i l’Institut Francesc Ribalta- amb l’objectiu d’ampliar-ho a la resta d’escoles progressivament.
Convertir la pintura preromànica de ‘L’Orant’ (segle X), que procedeix de l’absis central de l’església de Sant Quirze de Pedret, en un nan o substituir els personatges del retaule gòtic del ‘Sant Sopar’ -atribuït a Pere Teixidor- per personalitats destacades de Solsona. Aquests són dos dels projectes que han treballat al llarg del curs els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Francesc Ribalta de Solsona en el marc del projecte Solsonianies, els resultats del qual es presentaran públicament aquest divendres.
L’alumnat va començar el projecte amb una visita “inspiradora” al museu, per després investigar les obres que hi havia i acabar-ne escollint una. “El nostre grup va triar el retaule del ‘Sant Sopar’, però hem volgut canviar els protagonistes per personatges de Solsona que han tingut un valor significatiu al poble”, ha explicat un dels estudiants, Marc Closa. L’altre grup de tercer, en canvi, va optar per la pintura de l”Orant’ de Pedret. En aquest cas han transformat l’Orant en un nan, un element molt significatiu del patrimoni festiu de Solsona.
La professora de Dibuix i encarregada del projecte Solsonianes a l’Institut Francesc Ribalta, Clara Ferrer, detalla que la iniciativa ha tingut un impacte molt positiu entre els alumnes. “El fet de treballar directament amb la gent del museu els ha donat un aprenentatge molt sòlid i significatiu”, ha remarcat Ferrer. També opinen el mateix les tutores del grup de grans de l’escola de primària El Vinyet. Maria Pelfort i Patricia Mayal expliquen que van ser els mateixos alumnes els que van escollir la temàtica a treballar després de diverses visites al museu. Un dels grups va optar per l’art efímer, mentre que l’altre s’ha centrat en el patrimoni de Solsona en general. “S’ho han passat molt bé i s’ha creat un vincle molt bonic amb el museu”, han ressaltat les mestres.
Convertir el museu en una “caixa d’eines” per als centres educatius
Solsonianes és un programa de col·laboració entre el Museu de Solsona i els centres educatius de la comarca amb la finalitat de convertir el patrimoni cultural i el mateix museu en una “caixa d’eines” per a les escoles. L’objectiu, asseguren els impulsors, és generar “contextos d’aprenentatge innovadors per treballar el currículum educatiu de manera competencial”. En el projecte també hi participa el Centre de Recursos Pedagògics del Solsonès i la cooperativa Raiels.
El director del Museu de Solsona, Carles Freixes, detalla que fa molt temps que des de l’equipament treballen amb les escoles, però creu que amb aquest projecte es fa “un pas més” per “establir un diàleg entre les escoles, la ciutat i el museu”. “Sempre diem que la millor aula per conèixer la història i l’art del nostre país és a través del patrimoni i, especialment, a través dels museus i tot allò que conserven”, explica Freixes. De fet, el director de l’equipament assegura que els alumnes són els “màxims prescriptors” dels museus i, per tant, “és molt important que s’estimin i coneguin el patrimoni”.
Montse Creus i Montse Marsiñach són les dues responsables dels serveis educatius del Museu de Solsona. Expliquen que aquest projecte els ha fet sortir de la seva zona de confort i que el resultat ha estat molt satisfactori perquè ha suposat un “treball molt intens” amb els grups d’alumnes. “Si l’alumnat aprèn a conèixer el passat podran protegir-lo el dia de demà. El patrimoni té sentit si ells, que són el nostre futur, en tenen consciència i en poden tenir cura”, ha subratllat Marsiñach.
Les tècniques del museu detallen que primer van organitzar una visita “motivadora” dels alumnes al museu i, a partir d’aquí, cada grup, va seguir un “camí completament diferent”. “És curiós veure com dins d’un mateix patrimoni que té el museu, quatre grups flueixen de manera molt diversa”, han detallat les tècniques. Des del museu han fet un acompanyament de tot el procés, han resolt dubtes als alumnes i els han proporcionat contactes d’experts. “Poder conèixer els alumnes pel seu nom i formar part del seu cercle més pròxim fa que tot flueixi molt millor”, han expressat. A més, també se’ls ha fet un carnet gratuït al Museu de Solsona i això ha fet que “el museu ja no sigui un element estrany per a ells, sinó que formi part del seu dia a dia”.
“Com més vivencials siguin els aprenentatges més duradors seran”
Des del Centre de Recursos Pedagògics del Solsonès (CRP) destaquen que el projecte aposta per una metodologia “més vivencial” i això fa que “els aprenentatges siguin més significatius i duradors”. Així ho creu el director del CRP, Josep Maria Codina, que veu “essencial” que l’alumnat “formi part del procés de decisió del mateix aprenentatge”. Per la seva banda, la responsable del programa Cultura i Educació, Anna Roca, ha destacat que el projecte buscava que l’aprenentatge “encaixés a la perfecció amb totes les competències que marca el currículum educatiu”. Segons ella, això permet que “l’aprenentatge sigui més sòlid i profund”.
Mar Martí | ACN Solsona
