Tothom ha sentit alguna vegada l’expressió de “ressorgir o renéixer com l’Ocell Fènix”. Però coneixem el mite d’aquest ocell sagrat i el seu significat? El més antic ho situa a l’Edèn. Allà sembla haver nascut al costat de les primeres roses, un ocell de bonic plomatge i un cant únic. En ser expulsats Adam i Eva del paradís, diuen que van ser custodiats per un àngel per a impedir que tornessin. Aquest àngel va provocar una espurna que va incendiar el niu on estava l’ocell i aquest es va cremar. No obstant això, va ressorgir de les seves pròpies cendres un nou ocell de color escarlata i cos daurat, molt més fort i molt més savi. Sembla que en haver estat l’únic ser que va obeir el mandat diví i no va voler menjar del fruit prohibit va ser premiat amb la Immortalitat, la saviesa eterna i la resistència física. La seva simbologia es pot extrapolar també als éssers humans i a la seva capacitat d’aixecar-se i començar de nou després de passar per situacions adverses.
Per a les persones, és molt important per tant, prendre nota de les experiències passades, aprendre d’elles i no cometre els mateixos errors, per la qual cosa sempre que es ressorgeix d’una mala experiència, se surt reforçat, igual que ho va fer l’Ocell Fènix.
Els grecs el van anomenar Phoenicopernas que significa “ales vermelles” i li van convertir en un símbol de la immortalitat i de la resurrecció. Per als egipcis l’Ocell estava associat al sol, que igual que ell, mor cada nit per a ressorgir amb més força cada matí. Però encara que el seu origen difereix molt d’una cultura a una altra, en totes es tracta d’una criatura de foc que és capaç d’elevar-se amb les seves ales després de sortir de les seves pròpies cendres.
A aquest ocell se li atribuïen també altres qualitats o “dons”, perquè entre altres, les seves llàgrimes tenien propietats curatives.
Font: AMIC | Eva Remolina
