Als nou mesos d’edat, la majoria dels bebès ja tenen el color d’ulls que mantindran la resta de les seves vides. El color dels ulls està determinat per la quantitat de melanina que tenim, amb més quantitat d’aquest pigment en els ulls foscos i menys en els blaus i grisencs.
No obstant això, encara que el canvi de color no és un fenomen habitual, sí que pot canviar-se de color durant l’edat adulta. A vegades la simple dilatació de la pupil·la o la il·luminació ambiental poden canviar temporalment el color, si bé, en desaparèixer els motius que el van originar, els ulls tornaran al seu estat normal. També l’estat d’ànim accentua el color de l’iris, però també és quelcom que sol ser momentani.
Altres causes són més delicades, motiu pel que si se sofreix un canvi de color, el millor és acudir a un oftalmòleg perquè realitzi una revisió exhaustiva i descarti malalties com la iridociclitis heterocrònica de Funch, la síndrome de Forns o el glaucoma pigmentari.
Els traumes soferts o alguns medicaments també provoquen canvis en l’iris.
I finalment, comentar que en l’edat avançada, hi ha més possibilitat d’enfosquir-se els ulls clars i d’aclarir-se els foscos, a més de l’aparició de les cataractes i els Arcus Senilis que fan que els ulls es vegin d’un altre color.
Com a curiositats, destacar que el color d’ulls menys freqüent és el verd, que el comparteix tan sols el 2% de la població mundial.
Font: AMIC | Eva Remolina
