Una de les etapes més importants del desenvolupament humà i on aquest es dóna amb una velocitat més ràpida és la primera infància. Es produeixen canvis constantment, és una època de contínua i evident evolució.
La paraula infància prové del llatí ‘infans’, que significa sense llenguatge. Però, a més de l’inici del llenguatge en la primera infància, s’adquireixen altres habilitats com: somriure, primers passos, la reacció d’angoixa davant un estrany… multitud de canvis que també són propis d’aquesta etapa.
El llenguatge és un mitjà de comunicació a través d’un sistema de símbols. A través del llenguatge el nen serà capaç de relacionar-se amb els seus semblants i exposar els seus desitjos i necessitats de forma més precisa.
En el llenguatge actuen tot un seguit de components neurofisiològics que permeten la descodificació i elaboració del mateix.
Entre els principals, a grans trets, podem destacar:
– el sentit de l’audició que permet escoltar el que se’ns diu.
– el cervell i l’escorça cerebral que permeten d’una banda descodificar el sentit i manar ordres als òrgans fonatoris per produir el llenguatge.
Durant els tres primers mesos de vida les rutines lligades a les necessitats del bebè i l’adult comparteixen uns significats que permeten regular conjuntament alguns dels seus comportaments. En aquesta relació específica que hi ha entre el cuidador (mare o un altre membre) i el nen, la mare comença a ensenyar inconscientment el llenguatge.
Això ocorre mitjançant la parla d’estil matern que sembla seguir el desenvolupament bàsic, començant en el nivell més fonamental i fent-se gradualment més complex a
mesura que el nen creix. La parla d’estil matern es caracteritza per ser simple estructuralment (usa frases curtes, no subordinades, no modificadors), hi ha un alt
grau de redundància, el to és alt, la prosòdia exagerada, el lèxic (paraules utilitzades) són aquelles que estan presents a l’entorn del nen.
Dèficit auditiu i visual
L’oïda intacta és una de les condicions importants per aprendre a parlar, atès que aquesta adquisició en els seus inicis es basa fonamentalment en el circuit ‘audició-fonació’. D’aquí que quan aquesta capacitat auditiva està lleugerament disminuïda solen produir-se retards en el desenvolupament de la parla.
A part de l’oïda, el nen també necessita veure-hi bé per aprendre el llenguatge dels qui l’envolten. Aquí la imitació, o aprenentatge per observació, contribueix en gran mesura a aquesta adquisició. Els nens acostumen a observar i imitar els moviments que produeix la boca dels seus pares en parlar-los.
No és cap casualitat, per exemple, que entre les primeres paraules del nen es trobin les expressions ‘pare’ i ‘mare’, doncs la /p/ i la /m/, són sons labials, precisament els més fàcils d’observar i imitar.
No obstant això, el nen no només imita els moviments de la parla, sinó també la mímica i els gestos que acompanyen i formen part de l’expressió del llenguatge, exercint la vista un paper important com a part del procés total d’aquesta adquisició.
En la deficiència auditiva lleu, el llindar d’audició se situa entre 20 i 40 decibels i en condicions normals pot passar desapercebuda. Sent el telèfon. Parla amb un altre mentre no hi hagi sorolls. Pot o no portar pròtesi.
Quan no tenen altres deficiències associades, els nens i nenes sords tenen una capacitat intel·lectual similar a la que posseeixen els oïdors, encara que el seu desenvolupament cognitiu pot veure’s limitat, en alguns casos, per les seves dificultats lingüístiques, la regulació del comportament, els sentiments d’inseguretat i les dificultats en les seves relacions socials, ocasionades pel desconeixement de les normes socials, que són també una conseqüència de les limitacions en el llenguatge.
És per això que ha d’haver-hi una bona reeducació logopèdica també en el deficient auditiu lleu, perquè el seu psiquisme i el seu cervell puguin realitzar totes les etapes d’aprenentatges en la primera infància, el període on s’aprèn molt.
Objectiu General:
– Reeducació logopèdica en discapacitat auditiva lleu
– Aconseguir una major atenció i concentració davant els sons que procedeixen del mitjà a través de l’estimulació de l’audició i de les percepcions sensorials associades.
Objectius Específics:
– Atendre a estímuls auditius, reaccionat davant sons produïts: pel cos, sons onomatopeics, per instruments musicals, per objectes…
– Orientar-se cap a la font del so.
– Reconèixer i reaccionar davant sons produïts per objectes d’ús freqüent, que li són familiars.
– Identificar per la veu a persones adultes i companyes o companys coneguts.
– Reconèixer pel to de veu els diferents estats d’ànim.
– Reaccionar davant la variació del volum de música, de la intensitat de la veu…
– Reaccionar davant sons de diferents dependències del Centre.
– Reaccionar davant la producció de sons agradables i/o desagradables.
– Produir sons tocant diferents instruments, accionant diferents joguines…
– Potenciar el ‘gaudi de la música’. Utilitzar la música per relaxar diferents parts del cos, ‘sentir’ la música, viure-la.
Activitats que es poden fer:
1. Estem una estona a l’aula sense ‘escoltar ni sentir’ cap tipus de so ni de soroll. Prestem atenció a la seva reacció.
2. Escoltem els sons i diferents sorolls que es produeixen al nostre voltant. Escoltem i posteriorment ho reforcem verbalment i gestualment. Intentem que prengui ‘consciència auditiva’ dels sons de l’entorn més proper.
3. Primer procurem que ens miri a la cara, utilitzant allò que estimula a això, per posteriorment començar a fer so amb la boca, espetecs amb la llengua… i observem si hi ha reacció o no.
4. Posem les mans en parts del nostre cos, com el nas, boca, gola i pit, per balbotejar, emetre sons vocàlics i consonàntics, cantar.
5. Farem que emeti sons a través d’un globus col·locat prop de la seva cara.
6. Realitzem sons produïts pel propi cos, amb palmells. Ho fem nosaltres i esperem la seva reacció. Que els facin també ells i elles.
7. Utilitzem la ‘contraimitació’ realitzant els sons que emeten. No es reforçaran els sons vegetatius com la tos…
8. Realitzem exercicis molt senzills d’imitació de ritmes (per exemple amb palmells a la taula). Copegem la taula amb el palmell de la mà i esperem la seva resposta. Si al principi no ens imita, agafem la seva mà i copegem una vegada hàgim copejat nosaltres…
9. Utilitzar com a altaveu el cartró del rotllo de paper higiènic i observar les seves reaccions.
10. Deixar caure un objecte o emetre un so/soroll d’intensitat forta i veure la seva reacció. Intentar provocar-la.
11. Posem música i posteriorment l’apaguem. Estem una estona sense ‘sentir’.
12. Apaguem i engeguem la música i veiem la seva reacció, esperant que la demani o expressi el seu grat o desgrat davant aquesta interrupció.
13. Fabriquem ‘materials casolans’, com globus amb pedretes a dins, ampolles amb cigrons…, i variant dins de l’aula la posició, fem sonar aquests ‘instruments musicals’ potenciant que s’orienti cap a aquests sons.
14. Utilitzem d’igual manera diferents instruments musicals, com pianos, xilòfons, panderetes…, per potenciar que giri el cap cap a l’objecte que sona, situant-nos en diferents llocs de la sala. Utilitzem també objectes sonors i amb llums per potenciar-ho.
15. Cantarem diferents cançons que facin referència al període en el qual estem: tardor, Nadal, hivern, carnestoltes, primavera, estiu…, prenent com referencia coses concretes.
Tota aquesta informació ha estat facilitada per Marta Morera, pedagoga i logopeda. Ella us podrà assessorar i ajudar en altres temes d’interès com:
La deglució atípica, dificultat de la parla, fonologia, tècniques d’estudi, TDAH, escola de pares…
Per a qualsevol consulta podeu contactar-hi per correu: marta.morera.sauret@gmail.com
Més informació a Edukatio www.edukatio.org
Foto: Lab2112 / Foter / CC BY-NC-ND
