Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrit per primer cop una nova espècie de dinosaure, l’Abditosaurus kuehnei, del qual se n’han localitzat les restes semiarticulades en un jaciment del Pallars Jussà. El seu estat fa que la troballa sigui excepcional i aporta informació sobre aquest exemplar, de la família dels titanosaures però molt més grans que els autòctons de la zona, i que va arribar a Europa des de l’Àfrica gràcies a una baixada del nivell del mar, ara fa 70 milions d’anys. Aquest dilluns s’ha publicat el resultat de la recerca a ‘Nature Ecology & Evolution’, i la previsió és que les restes es puguin exposar aquest mateix any al museu de la Conca Dellà.
L’equip de paloentòlegs ha treballat conjuntament amb el Museu de la Conca Dellà (MCD), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Saragossa (UNIZAR) i la Universidade Nova de Lisboa (UNL). La troballa s’ha pogut fer gràcies a la tasca feta a partir de les restes excavades al jaciment Orcau-1, al Pallars Jussà, de 70,5 milions d’anys d’antiguitat.
La descoberta de les primeres peces fossilitzades del dinosaure les va fer al 1954 el paleontòleg alemany Walter Kühne, que les va traslladar a Madrid, d’on procedien els fons econòmics per a fer la investigació. “Ell sabia que el dinosaure hi era sencer, però en aquell moment no hi havia ni finançament ni interès en seguir excavant”, relata en declaracions a l’ACN Bernat Vila, paleontòleg de l’ICP i director de les darreres excavacions.
Al 1986 un equip de l’ICP va reprendre els treballs, extraient noves peces que evidenciaven que Kühne no anava mal encaminat, fins que el 2012 l’excavació va agafar empenta a partir de les troballes anteriors. “Vam trobar totes les restes, entre elles el coll articulat, i llavors ja teníem mitjans per extreure’l, quan feia 60 anys això no era possible”, detalla Vila.
El resultat és la composició final del dinosaure a partir d’un esquelet semiarticulat, un “fet excepcional”, assegura Vila, donat que en altres casos o els carronyaires n’haguessin separat les parts per menjar-se’l o el pas proper d’un curs d’aigua les podria haver arrossegat. “Imagineu la quantitat de terra que cal per enterrar un dinosaure de 17 metres de llarg”, exclama, tot destacant que la ràpida sepultura del cos va permetre’n la seva conservació.
Llarg viatge i grans dimensions
El nom del dinosaure, Abditosaurus khunei, significa rèptil oblidat (del llatí ‘abditos’, degut a que els treballs per rescatar la resta del seu cos es va deixar en l’oblit durant dècades), i és un homenatge al cognom del paleontòleg alemany i descobridor, Walter Kühne. En l’article els investigadors detallen que aquest dinosaure pertany a un grup de titanosaures saltasaurins procedents de l’Amèrica del Sud i l’Àfrica, i diferenciat dels altres dinosaures europeus, que eren més menuts.
La seva arribada a Europa es va produirà través del que llavors era l’illa iberoarmoricana gràcies a una baixada del nivell del mar, fet que va reactivar algunes rutes migratòries entre els dos continents. Hi ha troballes dutes a terme al mateix jaciment que donen suport a aquesta hipòtesi, com el fet d’haver trobat closques d’ous d’espècies de dinosaures que habitaven a Gondwana, que llavors era el continent més meridional.
Amb els seus 17 metres de longitud, aquest herbívor marcava una important diferència amb els seus cosins de la zona on s’ha trobat, que eren més petits, amb llargades que eren d’uns 6 metres, aproximadament. La família dels titanosaures, de fet, van dominar els ecosistemes terrestres durant el Cretaci, i d’ells se n’han trobat restes fòssils sobretot a la zona dels Pirineus catalans.
Es preveu que aquest exemplar es pugui exposar al llarg d’aquest mateix any 2022 al museu de la Conca Dellà, a Isona (Pallars Jussà). Per als més inquiets, el Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, a Sabadell (Vallès Occidental), exposa una rèplica de com era el tradicional titanosaure que poblava les terres del que en un futur seria Catalunya.
Font: ACN Sabadell
