Una petit curt per explicar als nens més petits com es fa la mel i també per què les abelles piquen.
Les abelles són les úniques que coneixen la recepta de la mel! De la flor al rusc fent servir una tècnica molt especial.
Les abelles recullen el nèctar de les flors, amassen tot el seu cultiu en una petita butxaca que tenen abans dels intestins, i després passen al cultiu d’una altra abella; d’abella a abella, la barreja es fa més rica i es converteix en mel!
Les abelles regurgitaran i dipositaran la mel a les cèl·lules del rusc. També hauran de clavar vigorosament les ales per assecar la mel i, a continuació, segregar tires de cera per construir noves cèl·lules i tancar les que continguin la mel seca que serveixi d’aliment per a les larves i les abelles durant l’hivern.
Sabíeu que una treballadora produeix només 10 grams de mel durant les 5 a 6 setmanes de la seva existència?
Les abelles que s’utilitzen per a la producció de mel són abelles domèstiques; i en tenim més d’un miler d’espècies d’abelles silvestres. El 90% de les abelles salvatges no tenen cap reina; són solitaris i treballen per si mateixos. No produeixen mel; el nèctar reunit i barrejat amb el pol·len només s’utilitza per alimentar les abelles joves. L’abella solitària fa el seu niu a terra, una tija, fusta morta i prepara l’aliment per a les futures larves abans de desaparèixer.
Les abelles, com les vespes, piquen quan se senten amenaçades; la diferència és que, en el moment de la picada, la picada de les abelles en forma d’arpó queda plantada a la pell picada; escapçant-se, com mostra l’última escena del curtmetratge, les abelles perden part del seu abdomen sense el qual no poden viure.
La punxa de vespa és suau i no es queda plantada a la pell; les vespes poden, doncs, escapar-se sense problemes, continuar vivint i picant a tothom!
L’abella no pica per plaer sinó per defensar la colònia i assegurar la supervivència de l’espècie.
Com en els mosquits, només piquen les dones (treballadores); Les abelles mascles no tenen fibló.
