La dislèxia representa una dificultat en la parla o la dicció. A la pràctica, es reflecteix com un inconvenient que entorpeix i complica el procés d’aprenentatge, ja que es caracteritza per influir sobre la capacitat de lectura, escriptura, de realitzar càlculs i la memòria a curt termini.
En general, el terme és utilitzat per esmentar un trastorn que impossibilita desenvolupar l’habilitat de llegir amb normalitat, encara que també s’usa per denotar problemes per escriure (quadre que, d’identificar-se de manera apropiada segons els criteris mèdics, es coneix com disgrafia).
La dislèxia és una dificultat per distingir i memoritzar lletres o grups de lletres, falta d’ordre de col·locació de les lletres, falta de ritme o rapidesa en la lectura i mala estructuració de les frases i això es fa patent tant en la lectura com a l’escriptura.
En la lectura, aquests nens presenten una evolució lenta de la velocitat mitjana que, normalment, no supera la del simple lletreig ( lectura sil·làbica i sense sentit ) i hi ha un gran nombre d’errors i vacil·lacions en un nombre superior a la mitjana. A més, la comprensió del text acostuma a ser dolenta i en l’escriptura hi ha errors en la transcripció fonètica (quan es diu un so la persona en posa un altre ).
Convé diferenciar-ho de l’alèxia, que seria la dificultat o incapacitat completa per a la lectura. Serà el caràcter durador i selectiu de les dificultats en la lectoescriptura el que defineixi els nens dislèctics.
S’ha de ser conscient que passats els dos o tres primers cursos, és molt difícil mantenir aquesta selectivitat o acotació d’un nen dislèctic.
Una altra característica que s’associa a la dislèxia és la presència de trastorns associats, especialment les dificultats en el coneixement corporal, l’orientació dreta i esquerra, l’estructuració temporal, la lateralitat, l’organització perceptiva..
Finalment, cal assenyalar que existeix un factor hereditari en la dislèxia.
A continuació s’exposen els trastorns associats a la dislèxia, tot i que cal especificar que no tots es donen sempre íntegrament i les seves manifestacions no són sempre les mateixes en tots els individus.
1) Una mala lateralització: No hi ha un predomini lateral definit, això és que mà, peu, ull, braç no estan ben lateralitzats. Un nen mal lateralitzat utilitza, per exemple: la cama dreta per xutar, l’ull esquerre per mirar, la mà esquerra per escriure. Una mala lateralitat influeix en la motricitat i això comporta ser maldestre a l’hora de realitzar treballs manuals, els seus traços gràfics no estan coordinats i es representen en mirall (ex: 6 per 9, b per p).
2) Desorientació espai-temps: coneixement de dreta i esquerra del seu cos respecte a un carrer, el concepte de a dalt i a baix, davant i darrere i així mateix ho projectarà en el seu coneixement espacial en general. L’espai, la situació del subjecte en un espai gran, si no té referències visuals, es pot perdre.
Hi ha una gran desorientació per exemple quan es busca el nombre d’una porta d’un carrer, que el subjecte no sàpiga trobar-lo per nombres parells i imparells…
El nen que no distingeix a dalt-a baix tindrà dificultat per diferenciar lletres com l’o i la n, la b i la p etc. El que no conegui dreta i esquerra tindrà problemes en lletres simètriques com la d i b, p i q etc. Si hi ha problemes davant-darrere els problemes es manifesten en canvis de lletres dins de les síl·labes com li per el, se per és i en el càlcul en una inversió de xifres dins d’un nombre com per exemple confonen 45 per 54.
També hi ha un llenguatge amb falta de ritme en la lectura sent aquesta sil·làbica, amb les pauses de lectura mal col·locades o inversions orals com ‘coxolata’ per ‘xocolata’.
3) Alteracions de la psicomotricitat: És una immaduresa psicomotriu, malentesa general de moviments, així com poca gràcia en la psicomotricitat, alteracions del to muscular, falta d’equilibri tant l’estàtic com el dinàmic. A aquests infants els costa mantenir-se sobre un peu, muntar amb bicicleta, caminar sobre una línia. En el llenguatge es manifesta en pauses mal col·locades en la lectura.
4) Trastorns de la percepció: Juntament amb desordenis de l’estructuració espai-temporal, és freqüent trobar altres vinculats a la percepció auditiva i visual. Sense tractar-se d’un dèficit, existeix de vegades una alteració. El nen, per exemple, acostuma a confondre paraules fonètiques semblants: posa ’tilota’ per ‘pilota’ o ‘La biblioteca estava plena de llibres’ per ‘La biblioteca estava plena de nens’.
Pel que fa a la vista, hi ha nens que sense presentar cap trastorn ocular apreciable tenen dificultat de percepció visual, de confusió de formes, colors i grandàries (Test de RAVEN).
Tota aquesta informació ha estat facilitada per Marta Morera, pedagoga i logopeda. Ella us podrà assessorar i ajudar en altres temes d’interès com:
La deglució atípica, dificultat de la parla, fonologia, tècniques d’estudi, TDAH, escola de pares…
Per a qualsevol consulta podeu contactar-hi per correu: marta.morera.sauret@gmail.com
Més informació a Edukatio www.edukatio.org
Photo credit: thejbird / Foter
