L’expert en onomàstica Albert Turull analitza les tendències dels noms de nadons i explica per què Júlia continua liderant el rànquing
L’expert en onomàstica i professor de la Universitat de Lleida Albert Turull ha explicat que Júlia, el nom de nadó més posat a Catalunya el 2025 tal com s’ha conegut aquest dijous, “és un nom antic, d’origen romà que ha renovat la seva imatge”. Segons ell, ara es veu com “nou, jove, fresc i modern”, tot i ser tradicional, per això ha estat el nom de nena més popular en nou anys al llarg de les últimes dues dècades. Altres noms tradicionals, diu en una entrevista a l’ACN, també sobreviuen a les modes, com Martí. D’altra banda, Turull diu que altres apel·latius són modes més efímeres, sobretot els relacionats amb personatges concrets, i posa d’exemple Leo –que va arribar a ser el nom de nen més posat fa tres anys i ara és el desè– i Arlet.
El professor de filologia creu que noms com Júlia, Martina, Biel, Nil o Marc són els dominants de les últimes dècades, i són els referents des de la dècada els 2000 i els 2010 quan, segons ell, es va produir un “canvi important” en les tendències, amb noms tradicionals del segle XX “desapareixent”. Altres incorporacions més recents a la llista de noms més populars han estat Sofia, Emma o bé Ona.
Entre els que ja fa anys que han passat de moda, destaca, són els compostos, com ara Joan Antoni o Josep Manuel, o bé els “associats a un concepte religiós”, com ara Concepció, Dolors, Immaculada o Salvador. Amb tot, els tradicionals relacionats amb sants no necessàriament han desaparegut, i Júlia, Marc o bé Martí en són exemples.
Una de les grans tendències entre els noms de nena són els “no excessivament llargs, de dues o tres síl·labes i tots els més posats, sense excepció, acabats en ‘a'”. Així, noms com Carme, Roser, Judit, Ruth, Esther o Elisabet, així com Jennifer, han quedat arraconats ja que se surten de la moda. A més, diu que molts dels apel·latius femenins populars segueixen un mateix “patró sil·làbic”, com ara Júlia, Sofia, Maria, Lucía o Olívia.
Pel que fa als de nen, “com més curts, millor” és la nota predominant actualment, i en aquest sentit destaca Biel –recorda que és un hipocorístic o abreviació de Gabriel– o bé Nil, que abans era un nom estranger adaptat o bé un nom de riu. Jan, en lloc de Joan, també és un exemple d’aquesta moda.
Altres tendències, més minoritàries, comenta, són els noms de lloc, com ara Aran o bé Isona, i els noms “ambigus des del punt de vista del sexe”. És el cas, per exemple, d’Àlex, Noa o també Aran, que poden ser dels dos sexes. Turull destaca que la majoria dels principals apel·latius de nadons són catalans, però que s’han fet un lloc alguns castellans com ara Hugo o bé Mateo, i aventura que és “molt probable” que això respongui a l’auge de la immigració recent de l’Amèrica Llatina.
En qualsevol cas, subratlla que la “dispersió de noms” és molt més alta avui en dia que fa unes dècades, i molt més alta que encara més enrere. “Es busca l’originalitat”, concreta, tot i que reconeix que aquest efecte s’acaba quan un nom sembla encara original però diversos nens de la mateixa classe es diuen igual. “Nil sembla molt original fins al dia que a la classe del teu fill hi hagi quatre Nils”, rebla.
Guifré Jordan | ACN Barcelona
