La contaminació a l’aire que respirem durant l’embaràs no només afecta la mare, sinó que pot limitar el desenvolupament cerebral del fetus, amb impactes en les seves capacitats cognitives i emocionals a llarg termini
Els fetus més exposats a certs contaminants atmosfèrics presenten canvis en la mida d’algunes estructures cerebrals, especialment durant el segon i tercer trimestre de l’embaràs. Aquesta és la principal conclusió d’un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). La investigació s’ha publicat a ‘The Lancet Planetary Health’ i ha analitzat dades recollides entre 2018 i 2021 de 754 parelles de mares i fetus participants en el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort) a Barcelona. Es tracta de la primera investigació que analitza específicament l’associació entre la contaminació de l’aire i el desenvolupament cerebral fetal durant la gestació.
A la recerca també hi ha participat el centre BCNatal (Hospital Sant Joan de Déu, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona) i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Durant el tercer trimestre de l’embaràs, les participants es van sotmetre a una neurosonografia transvaginal, una ecografia especialitzada que permet analitzar la forma i les estructures del cervell fetal. L’exposició al diòxid de nitrogen, partícules en suspensió i carbó negre es va estimar amb models híbrids que combinen dades de mesuraments reals amb mètodes estadístics avançats. La recerca va considerar tres “microambients”: la llar de les participants, el lloc de feina i les rutes de desplaçament. Les dades sobre els patrons d’activitat es van recollir mitjançant una aplicació de geolocalització instal·lada als telèfons mòbils de les gestants.
L’equip investigador va observar que l’exposició prenatal a aquests elements en tots els microambients esmentats es va associar amb un augment del volum de diverses cavitats cerebrals que contenen líquid cefaloraquidi. En concret, es van identificar associacions directes entre l’exposició a aquests contaminants i l’augment del volum dels ventricles laterals, ubicats a cada hemisferi cerebral, així com una dilatació de la cisterna magna, una cavitat situada a la part inferior del cervell. També es va detectar un augment de l’amplada del vermis cerebel·lós, la part central del cerebel, essencial per a l’equilibri i la coordinació motora.
A més, van mostrar una associació entre una major exposició al carbó negre i una reducció en la profunditat del solc lateral (també conegut com la fissura de Silvi), un solc profund que travessa el cervell, cosa que podria suggerir una menor maduració cerebral.
Les associacions entre l’exposició a la contaminació de l’aire i els canvis en la morfologia d’aquestes estructures cerebrals van ser més fortes durant el segon i tercer trimestre de l’embaràs. “Durant la meitat i el final de la gestació, el cervell fetal entra en una fase clau del seu desenvolupament, fet que el fa especialment vulnerable a factors externs com la contaminació”, ha explicat Payam Dadvand, investigador d’ISGlobal i autor sènior de l’estudi.
“Com a metges, ara estem veient proves convincents que, fins i tot en embarassos que semblen sans segons tots els criteris convencionals, factors com la contaminació atmosfèrica poden afectar subtilment el desenvolupament cerebral del fetus”, ha apuntat Elisa Llurba, metgessa de l’Hospital de Sant Pau i coautora de l’estudi.
Per la seva banda, Lola Gómez-Roig, doctora del BCNatal-Hospital Sant Joan de Déu i coautora del treball ha dit que aquestes troballes subratllen la importància d’augmentar la conscienciació i l’educació, tant a la comunitat sanitària com a tota la societat.
Diferències significatives a escala poblacional
Els efectes observats no impliquen que els infants presentin alteracions cerebrals patològiques. De fet, totes les mesures de les estructures cerebrals dels participants es troben dins del rang considerat normal. “La qüestió és que aquestes diferències, encara que petites a escala individual, són rellevants des d’una perspectiva poblacional, ja que ens informen sobre com la contaminació afecta el cervell fetal i de la seva vulnerabilitat a exposicions ambientals”, ha assenyalat Laura Gómez-Herrera, investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l’estudi.
L’equip de recerca ha destacat la necessitat de realitzar més estudis per confirmar aquests resultats i seguir-ne les possibles conseqüències al llarg del temps. “Per ara, només podem afirmar que hem detectat diferències en el cervell dels fetus amb més exposició a la contaminació respecte als menys exposats. Ens calen més investigacions per determinar si aquests efectes es reverteixen o persisteixen després del naixement i si tenen implicacions en el desenvolupament neurològic en etapes posteriors”, subratlla Jordi Sunyer, autor sènior de l’estudi.
Tot i les incerteses que encara persisteixen, aquest estudi pot tenir implicacions importants per a les polítiques de salut pública. “Els nostres resultats reforcen l’evidència sobre la necessitat de minimitzar l’exposició de les dones embarassades a la contaminació de l’aire, especialment en entorns urbans”, ha afirmat Yu Zhao, investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l’estudi.
ACN Barcelona
