El seu nom prové del turbant turc anomenat “thoulypen”, i és que aquesta flor s’utilitzava per a decorar aquests accessoris en Turquia, país d’on és originari la tulipa, a més de la zona d’Àsia menor, en concret, Iran i Afganistan.
Pertany a la família de les liliàcies i es reprodueix per bulbs. Són plantes que es caracteritzen per posseir una tija única que rarament es ramifica. La seva floració és a la primavera, si bé es classifica com a bulb de tardor, perquè és en aquesta estació quan ha de sembrar-se per a poder gaudir del seu colorit ja a partir del mes de març.
És una flor a la qual li agrada molt el sol, per la qual cosa evitarem les zones d’ombra.
A Holanda començà a aparèixer en el segle XVI de la mà de l’escriptor i botànic Carolus Clusius, considerat el fundador de l’horticultura. Ell la va portar de Turquia. A partir d’aquell moment i sobretot arrel d’un llibre que va escriure i que tractava d’aquesta flor, es va convertir en un símbol d’estatus i les classes socials més riques la van començar a demandar molt, creant l’anomenada “tulipomania” holandesa, que va fer créixer el preu de la flor a límits insospitats. Tant és així, que es va arribar a vendre un exemplar pel preu d’un habitatge, l’anomenada Semper Augustus.
Un dels grans secrets d’aquesta bonica flor, és que és comestible, i de fet durant la Segona Guerra Mundial es va consumir molt quan van escassejar els aliments.
Font: AMIC | Eva Remolina