L’associació critica que el val de 100 euros no ha servit per fer front a les despeses de la tornada a l’escola
Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) estimen que les quotes escolars s’han encarit entre un 5 i un 10% els últims anys i avisen que cada vegada són més les famílies que no poden pagar-les. L’entitat calcula que, en els centres públics, es destinen uns 300 euros per fill a pagar les quotes, una xifra que asseguren que s’ha agreujat amb la inflació. En una entrevista a l’ACN, la presidenta de l’associació, Belén Tascón, lamenta que el val de 100 euros impulsat des del Govern no ha servit per pal·liar les despeses de la tornada a l’escola, ja que en molts casos són els centres qui cobren el material a les famílies, i insisteix que els diners s’haurien d’haver utilitzat per reduir les quotes de material.
Dels 300 euros de mitjana que l’aFFaC estima que es destinen a les quotes escolars de cada alumne en els centres públics, 150 corresponen a la quota de sortides, 100 a la quota de material, i 50 més per a la reutilització de llibres i llicències digitals. Amb l’increment d’aquestes, Tascón alerta que es produeix un doble efecte: les famílies més vulnerables no poden pagar-les i, conseqüentment, com que el material és socialitzat i es comparteix entre tot el centre, la resta de famílies es veuen obligades a pagar més. Segons dades de l’associació, les famílies que no poden assumir les quotes són entre un 5 i un 10% a tot Catalunya, un percentatge que diuen que s’ha incrementat i que s’agreuja en els centres amb més concentració de persones vulnerables.
Enmig d’aquest escenari i en un context d’inflació, el Govern va anunciar un val de 100 euros per al curs 2023-2024 per a les famílies amb alumnes de primària en centres públics o concertats. El val es pot bescanviar a establiments que va fixar el Departament d’Educació per material d’escriptura, papereria, llibres de text, literatura infantil i juvenil, diccionaris, calculadores, motxilles, estoigs i jocs educatius, entre d’altres.
Tanmateix, una de les principals queixes que va sorgir aleshores és que hi ha molts centres que ja faciliten tot el material a les famílies i el cobren a través de les quotes escolars. Aquestes famílies, per tant, no han pogut fer servir el val perquè no es pot fer servir per al pagament de les quotes. “A la pràctica, la mesura no serveix per a l’estalvi de les famílies, perquè aquestes pagaran 300 euros en quotes i el val el gastaran en altres coses”, critica Tascón.
Des de l’aFFaC ja van demanar a Educació que els diners per alumne es fessin arribar als centres i que aquests els utilitzessin per reduir les quotes. “Això no s’ha fet, de manera que per l’escola pública aquesta mesura no ajuda les famílies a evitar despeses ineludibles”, sentencia.
Contràriament, segons indica Tascón, en alguns centres concertats les famílies sí que han pogut fer servir els vals, atès que aquests, per norma general, no socialitzen els llibres i cada any en venen de nous als alumnes.
Les famílies confirmen l’encariment del material escolar i aposten per reutilitzar-lo
Per la seva banda, les famílies consideren que la pujada de preus ha estat gradual, i que quan sumen totes les despeses, incloses les quotes escolars, és quan realment es percep la diferència entre un any i l’altre. “Els preus han anat pujant de mica en mica, però ara podem arribar a gastar uns 350 euros per a la tornada a l’escola”, afirma Marta Galmés, mare d’una nena que començarà quart de primària, en declaracions a l’ACN. Per la seva banda, la Laura, una altra mare amb fills a primària, prefereix no calcular quant li suposa la tornada a l’escola: “Igualment no me’n puc escapar”.
Una forma d’estalviar seria, segons apunten la majoria de les famílies, reutilitzar més els llibres de text. “Soc mare de tres filles i gairebé mai he pogut aprofitar cap llibre, és una de les coses que més m’indignen”, lamenta l’Ariadna, una mare amb tres nenes que estudien en centres concertats. Així mateix, creu que reciclar-los “té molts beneficis pels nens”. “Suposa un gran aprenentatge per a ells, perquè saben que quan els hi donin el llibre, l’hauran de cuidar i mantenir per retornar-lo”, constata.
En aquest sentit, l’Ariadna critica que a les escoles cada vegada siguin més habituals els llibres “en què s’ha d’escriure”, i que, per tant, no es poden reutilitzar. “Són llibres bonics, però molt cars, costen més de 30 euros, i si ho multipliques són molts diners”, denuncia. En la mateixa línia, també lamenta que el motiu principal de no poder compartir els llibres entre germans són els canvis que les escoles fan en les editorials dels volums. “Sembla que els interessi més canviar d’editorial que no aprofitar els llibres”, sentencia.
Respecte al val de 100 euros aprovat pel Govern per la compra de material escolar, les famílies asseguren que “ajuda” però que no és suficient per cobrir totes les despeses. “L’he gastat pels llibres de primària dels nens i per a les motxilles, ja està”, explica la Yariksa, mare de tres fills. En la mateixa línia, Galmés afirma que hauria preferit destinar els diners del val a la quota escolar, i així reduir-ne l’import: “Ho hem intentat, però no hem pogut”.
L’OCU enfila fins als 500 euros la despesa per fill per la tornada a l’escola
Més enllà de les dades de l’aFFaC, que se centren en els centres públics, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) estima que les famílies gastaran de mitjana uns 500 euros per fill a la tornada a l’escola aquest curs. Això inclou les compres necessàries de roba, quaderns o un altre tipus de material escolar i no té en compte altres partides com la matrícula, les quotes de l’escola, les extraescolars, el menjador o les quotes de l’AMPA, que sumades a les anteriors poden superar els 2.000 euros a l’any per alumne de mitjana.
A Catalunya, però, la mitjana, segons l’OCU, és més alta i fa tot just un any l’organització va advertir que la tornada a l’escola en un context d’inflació suposava un nou “cop” per a les economies domèstiques precàries. Segons les darreres dades disponibles, el 2022 l’OCU estimava que la despesa mitjana a Catalunya s’elevava als 2.787 euros per fill, mentre que el 2021 calculava que la despesa era de 2.400 euros, per exemple. Per tant, d’un curs a l’altre la despesa mitjana va augmentar en gairebé 400 euros.
Amb tot, hi ha grans diferències segons el tipus de centre i si és públic, concertat o privat. En línies generals, l’OCU calculava l’any passat que el cost anual mitjà en el cas d’anar a una escola o institut públic a Espanya és de prop de 1.000 euros, una quantitat que puja fins als 2.700 si és un centre concertat i que pot superar els 6.000 si és privat.
Marta Vidal | Maria Pratdesaba :: ACN Barcelona
