Jordi, Sant Jordi • Socpetit.cat

Sant Jordi se celebra el 23 d’abril

El nom Jordi és la versió catalana de Jorge, d’origen grec, provinent de la paraula “georgios” que significa llaurador o treballador de la terra. Es va difondre àmpliament a Europa a travès del culte a Sant Jordi, un sant molt popular en la tradició cristiana.

Jordi ha estat i és un nom molt freqüent a Catalunya i a altres regions de parla catalana des de l’edat mitjana, influenciat per el culte i la veneració a Sant Jordi.

És un nom amb una forta presència en la cultura catalana, especialment associat amb Sant Jordi, el patró de Catalunya, que és celebrat el 23 d’abril amb la diada de Sant Jordi, on es combinen les tradicions de regalar roses i llibres.

El personatge de Sant Jordi és conegut per la llegenda en què mata un drac per salvar una princesa, fet que ha inspirat nombroses obres d’art i literatura, conferint al nom un aura de valentia, protecció i heroisme.

Curiositats

La festa de Sant Jordi se celebra el 23 d’abril, dia en què es va morir el cavaller Jordi l’any 303. El sant, que restava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a seguir l’ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

El culte a Sant Jordi es va estendre plenament a tota la Corona d’Aragó durant l’edat mitjana, per bé que al segle VIII ja n’hi havia devoció. Al Principat va començar a generalitzar-se la festa de Sant Jordi cap a l’any 1427 i des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya. Tot i que la festa se celebrava amb més intensitat o menys des del segle XVI, és al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan s’instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Catalunya.

La versió catalana de la llegenda de sant Jordi diu que després d’un combat aferrissat del cavaller i el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril. Aquesta és l’explicació que la tradició oral dona al costum de regalar roses per la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril.

Llegendes i relats imaginaris a banda, sabem que la tradició d’obsequiar amb roses les enamorades ve de lluny. El lligam de sant Jordi amb el món de la cavalleria i l’amor cortès pot haver estat el germen de la tradició. També sabem que al segle XV se celebrava a Barcelona l’anomenada Fira dels Enamorats i que al voltant del Palau de la Generalitat s’instal·laven venedors d’aquesta flor. Al mateix temps, ja era costum d’obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l’eucaristia oficiada a la capella de Sant Jordi del palau. I, finalment, hi ha qui diu que el costum de regalar roses té arrels romanes, concretament de les festes en honor de la deessa Flora, que més tard foren cristianitzades.