Una festa simbòlica que acomiada el Carnestoltes i dona pas a la Quaresma amb humor, disfresses i rituals populars.
L’Enterrament de la Sardina és una de les tradicions més curioses i simbòliques del Carnaval. Se celebra el Dimecres de Cendra, el mateix dia que s’acomiada el Rei Carnestoltes, i marca el final oficial de la disbauxa, les disfresses i la festa. És el moment en què la gresca deixa pas a la Quaresma, un període que antigament era sinònim d’abstinència i contenció.
Per a les famílies, aquesta celebració és una manera divertida d’explicar als infants el pas del temps festiu a una etapa més tranquil·la. En molts pobles es fa una petita rua fúnebre amb música, plors exagerats i personatges vestits de dol que, amb molt d’humor, simbolitzen la fi del Carnaval.
Per què s’anomena “Enterrament de la Sardina”?
Hi ha diverses teories sobre l’origen del nom:
La sardina com a símbol de privació
Antigament, “sardina” era una manera col·loquial d’anomenar l’espinada o carcanada del porc. Just abans de començar la Quaresma, s’enterrava simbòlicament per representar l’entrada en un període de privacions, en una època en què l’abstinència es vivia amb molta rigorositat.
La tradició madrilenya del segle XVI
Una altra hipòtesi situa l’origen a Madrid, on el gremi de sabaters feia cada matí una pausa per menjar pa torrat amb sardina i un got de vi. Amb l’arribada de la Quaresma, fins i tot aquest petit plaer quedava prohibit. Per això van començar a fer un ritual simbòlic: enterraven una sardina prop del riu Manzanares, ruixant-la amb vi, en una cerimònia burlesca que acabava amb un berenar popular.
Amb el temps, aquesta tradició es va estendre arreu i es va convertir en un acte festiu carregat de simbolisme i ironia.
Avui, l’Enterrament de la Sardina continua sent una activitat ideal per viure en família: combina cultura popular, teatre de carrer i una bona dosi d’humor per tancar el Carnaval amb un somriure.
