La presentació dels primers prototips està prevista per a la tardor de 2026
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), l’empresa NZI i l’Hospital Sant Joan de Déu treballen des de finals del 2024 en desenvolupar una versió més segura del casc casteller i adaptada a les necessitats actuals del pom de dalt. Actualment, estan en fase de disseny final i optimització de talles, així com en el desenvolupament d’un nou protector facial per ampliar la zona coberta. Concretament, el nou model millorarà la protecció al front, nas i pòmuls, que no queden plenament protegides amb el model actual, i es milloraran les limitacions d’ajustament i tallatge. El primer prototip es preveu presentar durant la tardor del 2026. Serà el tercer model de casc per a la canalla, després dels impulsats els anys 2006 i 2008.
Segons la CCCC, el casc casteller ha suposat una reducció dràstica dels traumatismes cranials greus i les fractures cranials i hemorràgies intracranials. La millora ha permès, segons l’entitat, que no s’hagin registrat o comunicat lesions amb “seqüeles a llarg termini” des de la seva implementació generalitzada en els membres del pom de dalt. Tanmateix, afirmen que l’activitat castellera ha fet un salt important en els darrers anys. L’alt nivell tècnic i l’assoliment d’estructures més grans i complexes creuen que fa necessari “revisar i actualitzar” l’equipament de protecció passiva, destacant, per exemple, la necessitat d’ampliar la zona de protecció, especialment, pel que fa el front i el terç superior de la cara.
Alhora, es busquen resoldre petites mancances de tallatge i ajustament, explorar la possibilitat d’incorporar un protector facial per a la canalla. Així doncs, el prototip amplia la zona frontal l lateral en comparació amb el casc que s’utilitza avui dia. A més, aquests canvis de forma ajuden a fer que el sistema de retenció fixi millor el casc al cap del casteller, evitant el desplaçament o basculació durant l’execució del castell.
El projecte inclou repensar la protecció del terç superior de la cara, sabent que la solució no passaria per fer un casc integral com els de moto, ja que no permetria desenvolupar l’activitat com necessita la canalla, sinó que hauria de ser una peça complementària que anés ja dissenyada des de l’inici per conviure amb el casc però sent-ne una peça independent.
El repte rau en trobar la forma i materials definitius d’aquest protector facial, que ha de ser efectiu però sense esdevenir aparatós ni molestar la visió de la canalla. Especialistes dels departaments de cirurgia maxil·lofacial de l’Hospital Sant Joan de Déu han ofert a la Coordinadora assessorament en aquest sentit, juntament amb l’assessorament tecnològic a càrrec dels equips d’Innovació, Unitat de 3D i de Fotografia Clínica del mateix hospital.
ACN Barcelona
