Demanen a l’Ajuntament que posi recursos per ensenyar el ball en horari escolar a tots els centres
Els alumnes de 2n de primària de l’escola Vedruna de Ripoll han investigat per què la sardana ja no es balla entre els joves i han intentat posar-hi remei. Amb el nom de ‘La sardana mola’, el projecte ha inclòs aprendre a ballar sardanes amb l’ajuda del grup sardanista de la vila i ho han complementat amb altres activitats com el disseny del logotip d’una colla o una enquesta a veïns sobre aquesta pràctica. Una de les conclusions del projecte és que els centres educatius són un bon aliat per fomentar-la: “Les escoles necessiten ensenyar-la més perquè no es perdi i així, de grans, si els agrada ja ballaran”, explica a l’ACN un dels estudiants, l’Isaac. Per això han demanat a l’Ajuntament de Ripoll que promogui la sardana en horari escolar.
Equipats amb un gomet verd al peu dret i un gomet groc al peu esquerre, els nens i nenes de 2n de l’escola Vedruna han après a ballar sardanes sota les indicacions de membres de l’agrupació sardanista de Ripoll i un grup de pares i mares. Ho han fet durant aquest trimestre, un cop cada quinze dies. El gruix del projecte, però, s’ha centrat a investigar per què la sardana no atrau les noves generacions.
Van fer una enquesta entre veïns de Ripoll per saber la seva opinió i una pluja d’idees sobre algunes de les accions que podien impulsar per ajudar. Recentment, han fet arribar una carta a l’Ajuntament perquè fomenti l’aprenentatge de la sardana en horari escolar. “Si s’ofereix només com a extraescolar, ningú s’apunta”, explica Irma Darnés, tutora de 2n.
Des del vessant creatiu també han dissenyat el logotip d’una colla sardanista ‘fictícia’ -l’han batejada amb el nom d’Entre dos rius- i s’han imprès uns mocadors per als balladors que ja es van poder estrenar el cap de setmana passat amb la primera ballada a la Fira de les 40 hores de Ripoll. La següent celebració serà la festa de l’escola, el mes de maig, moment en què també tenen previst ballar una sardana plegats.
“No volem que la sardana es perdi, és divertit i ho pot fer tothom”, explica en Zacaries, un dels alumnes participants. Al seu costat hi ha l’Ot que també explica què és el que més li agrada: “Aprendre a ballar-ne i concentrar-me”. L’Arnau creu que “no és fàcil” però té clar algunes de les particularitats: “el curt es fa amb les mans a baix i el llarg, a dalt”.
Esperançats per la “llavor” que s’ha sembrat
Des de fa uns anys que Ripoll no té colla sardanista, però sí agrupació. Un dels seus membres, Raimon Vaquer, creu que el projecte ha contribuït a “trencar la dinàmica” que només és per a persones grans. Esperen que sigui la “llavor” per impulsar de nou la dansa entre els joves. “A veure si la canalla s’anima i surten a ballar a la plaça, perquè sempre tenim gent gran i ens falten nens i nenes, tant de bo ho aconseguim”, afirma, tot afegint que “tothom és benvingut”.
Els impulsors del projecte fan una valoració molt positiva. “Hem vist que la sardana uneix, que tothom pot ballar i que si ho podem iniciar des de les escoles podrem arribar més lluny”, assenyala la tutora Irma Darnés. A tall d’anècdota explica per què creuen que els nens s’han “impregnat” de la dansa. “Ara quan fan fila per sortir, ballen sardanes”, conclou amb un somriure. La iniciativa també vol sumar-se a la candidatura de la sardana com a patrimoni immaterial de la UNESCO.
Lourdes Casademont | ACN Ripoll
