Tot i que, tradicionalment, la campanya de calçots sempre havia estat de gener a març, des de ja fa uns anys, tothom (cultivadors, restauradors i tots els que els adorem), hem contribuït a estirar la temporada. Així, al novembre ja es fan les primeres calçotades i, aquestes, s’allarguen fins al mes d’abril. Consell: la que pugueu fer al gener i febrer, quan la ceba dolça és més melosa, serà la millor.
Els àpats, els plats dits de temporada, que només els tenim a l’abast durant unes setmanes o uns mesos, són possiblement els que més gaudim. És per aquest motiu que la primera calçotada sempre és la que més ens fa xalar.
Els que som del «terreny» o aquelles persones que poden entaular-se, cada any, set o vuit vegades a l’entorn d’un bon grapat de calçots sabem que la meva afirmació és correcta. La primera calçotada ens porta al paradís, a la setena o a la vuitena és possible que els calçots ens surtin ja per les orelles per la contundència d’aquest àpat.
Alternatives de reaprofitament
Però anem al gra. Us volia explicar què faig quan em sobren força calçots, precisament quan organitzo la primera calçotada i em crec que en menjaré una carretada. Hi ha diferents opcions. En recomano dues. Per iniciar-vos opteu per una truita. Tan simple com extreure el calçot que tenim cuit a l’interior de la part cremada i tallar-lo (tota la part comestible) a trossos d’uns 3 o 4 centímetres.
Posem els bocins de calçots a la paella i amb un xic de sal (no massa), pebre i un raig d’oli els saltem durant uns minuts. Penseu que ja estan cuits. I tan simple com afegir-los als ous batuts i elaborar la truita al punt que ens agradi. Més o menys sucosa, vaja.
El festival serà total si us va sobrar la salsa salvitxada de la calçotada. L’agafeu i amb una espàtula la napeu generosament per damunt la truita. És per bavejar durant uns dies. Feu la prova.
Una altra opció és, amb el calçot cuit, net i sencer fer-lo arrebossat. Feu-ho fàcil. Amb ou i una farina de cigrons, al·lucinareu. O fent-los en tempura, també triomfareu.
Apa! Agafeu un omeprazol i aneu per feina.
Font/Fotos: Ramon Font / Fòrum.ad / AMIC
