Divendres 12 de maig es van presentar els resultats de la ‘Carta de Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència’, promoguda per la Secretaria de Polítiques Digitals en col·laboració amb la Fundació Ferrer i Guàrdia en el marc de la ‘Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals’
Els infants i adolescents de Catalunya tenen plena consciència de l’entorn digital en què viuen immersos i dels riscos i oportunitats que suposa, i en aquest sentit, reclamen eines que els capacitin i un acompanyament comprensiu i no restrictiu que els permeti empoderar-se i adquirir criteri per poder afrontar els reptes i aprofitar els avantatges del món digital amb autonomia, confiança i igualtat de condicions.
Així és desprèn de la ‘Carta de Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència’, l’estudi participatiu elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia per encàrrec de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball que s’ha presentat avui al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya. L’acte de presentació ha estat encapçalat per la directora general de Societat Digital, Liliana Arroyo Moliner, i ha comptat amb la participació d’una representació dels gairebé 750 infants i adolescents que han participat en el projecte.
L’informe, pioner a Europa pel fet d’incorporar la veu d’infants i adolescents en una carta de drets digitals que els impliquen, s’emmarca en el projecte de la ‘Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals’ impulsat pel Govern amb l’objectiu de promoure un marc legislatiu i democràtic per garantir els drets humans en l’era digital. En aquest sentit, la ‘Carta de Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència’ recull les percepcions, experiències i opinions d’infants i adolescents de Catalunya en relació al fet digital i n’extreu una proposta de drets que pugui orientar les polítiques públiques i dels agents educatius en aquest àmbit. La Carta, però, és un document en construcció constant, per la qual cosa el projecte no finalitza amb aquest estudi sinó que tindrà continuïtat en el temps.
Gairebé 750 alumnes d’entre 7 i 17 anys de 18 centres d’educació públics de totes les vegueries de Catalunya han pres part en el procés participatiu de l’estudi, basat en metodologia qualitativa. Així, han pogut expressar lliurement actituds, valors i percepcions en relació a les seves experiències digitals pel que fa a les capacitats i possibilitats d’accés, l’ús i aprofitament de les tecnologies i recursos digitals, i l’acompanyament que reben per part de persones de referència.
L’estudi s’ha fet amb perspectiva interseccional, parant atenció a l’edat, el gènere, el nivell socioeconòmic i socioeducatiu de les llars i l’eix rural-urbà a l’hora d’extreure els resultats i les conclusions per als quatre blocs d’anàlisi: com accedeixen les persones menors d’edat i quin ús fan de les TIC i d’Internet; com socialitzen i es relacionen en l’àmbit digital; quins referents tenen en l’àmbit de les TIC i com s’exerceix l’acompanyament; i quins drets reclamen infants i adolescents en relació a les tecnologies digitals.
Principals resultats de l’informe
Dels resultats de l’informe es desprèn que tot i que l’accés i ús de dispositius digitals està àmpliament estès entre infants i adolescents, existeixen bretxes sociodigitals, especialment relacionades amb l’edat, el sexe/gènere, el nivell socioeconòmic i socioeducatiu de les famílies i l’eix urbà/rural, que s’entrellacen entre elles creant nous i diferents encreuaments de desigualtat (noves bretxes).
Aquestes bretxes afecten a l’accés a dispositius (mòbil, ordinador, tauleta, etc); l’ús dels dispositius (intensitat, freqüència i diversitat d’usos de les TIC); l’aprofitament (capacitat per treure profit de les TIC en les diferents esferes de la vida) i l’acompanyament que reben els infants i adolescents:
- Edat: en aquest eix es detecta, d’una banda, que la intensitat i diversitat d’usos augmenta de forma proporcional amb l’edat (a més edat, més intensitat i diversitat d’usos). Majoritàriament, els i les menors de 18 anys disposen de dispositius propis al voltant dels 11-12 anys, coincidint amb el pas a l’institut, i l’acompanyament en l’adolescència genera rebuig perquè es percep com a control.
- Sexe/gènere: l’accés a dispositius és força paritari, excepte en el cas de les videoconsoles (a les quals prioritàriament hi accedeixen els nens). En canvi, els usos que fan de les TIC són molt diferenciats: els nens i nois els focalitzen en els esports, la comèdia i els videojocs, mentre que les nenes i noies se centren bàsicament en usos relacionats amb la imatge, l’estètica i els temes artístics. Pel que fa a l’acompanyament parental, és més estricte per a les nenes, ja que hi ha una major percepció de possibles riscos en entorns digitals.
- Nivell socioeconòmic i socioeducatiu: els infants i adolescents amb famílies amb menys recursos tenen menys accés a ordinadors, i tant la diversitat com la qualitat d’usos és menor: focalitzen en usos relacionals i no acadèmics. Reben menys acompanyament parental i si el reben és de caire més restrictiu. Les famílies amb més recursos opten per estratègies més diverses com la navegació conjunta, establir límits, informar, dialogar, etc.
- Eix rural-urbà: en entorns rurals, els infants i adolescents accedeixen als dispositius amb més edat i amb major esperit crític. En entorns urbans, l’ús és més intensiu.
D’aquests resultats es desprèn que les condicions d’alfabetització digital per a les persones menors d’edat a Catalunya són molt desiguals en funció de les condicions en què creixen, generant finestres d’oportunitat molt diferents que acaben impactant en la seva participació present i futura de la societat digital, així com en la possibilitat de desplegar vocacions en l’àmbit TIC, i per tant en la possibilitat de concebre’s com a creadores de tecnologia i no només com a consumidores.
Proposta de drets digitals d’infants i adolescents
A partir de les aportacions i reflexions fetes durant el procés participatiu pels infants i adolescents implicats en el projecte, la ‘Carta de Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència’ fa una proposta dels drets digitals que reclamen com a bàsics:
- Disposar d’una identitat digital: l’estudi conclou que, per als infants i adolescents, disposar d’una identitat digital és una necessitat bàsica, suscitada pel desig de connectar i comunicar-se amb els altres, pertànyer a la societat i, en definitiva, viure.
- Major acompanyament, però adequat a l’edat: els infants i adolescents perceben com un dret la necessitat de rebre un major acompanyament (temps compartit navegant, establiment de límits, consells i informació…) per part de famílies, docents i la resta d’agents implicats en la seva educació. Aquest acompanyament que reclamen, però, cal que sigui comprensiu, no paternalista, i ha d’evolucionar segons l’edat, necessitats i maduresa de l’infant o adolescent, fent-lo partícip de les decisions per evitar la percepció de control.
- Garantir la seguretat i protecció a la xarxa: els infants i adolescents reclamen polítiques que protegeixin la seva privacitat, que els protegeixin de situacions de frau o violència i que facin accessible la informació necessària per navegar i interactuar de forma segura a la xarxa. També demanen crear mecanismes perquè els continguts d’Internet, i les xarxes socials, estiguin categoritzats per edats de manera que es puguin filtrar de forma efectiva continguts inapropiats.
- Garantir l’accés a la xarxa i a dispositius digitals: en aquest sentit, els infants i adolescents demanen polítiques que garanteixin l’accés a Internet i a dispositius com l’ordinador i el mòbil independentment dels recursos econòmics familiars. Aquest accés, però, argumenten que s’ha de donar tenint en compte sempre les necessitats i maduresa de l’infant.
Font: govern.cat
