Una investigació de la UPF detecta sentiments de culpa, pressió social i frustració al voltant de la lactància materna en comentaris d’Instagram.
Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) conclou que la lactància materna continua associant-se a l’ideal de “bona mare” en els comentaris publicats a Instagram. La investigació revela que el discurs predominant a les xarxes socials sovint contrasta amb la realitat quotidiana de moltes dones, condicionada per factors socials i econòmics. Segons els investigadors, moltes mares expressen sentiments de culpa, sacrifici i frustració quan no poden mantenir la lactància exclusiva, especialment després de reincorporar-se a la feina.
L’estudi recorda que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida del nadó. Tanmateix, a Espanya el permís de naixement i cura del menor és de 19 setmanes, una diferència que, segons els autors, contribueix a les dificultats que moltes famílies troben per seguir aquesta recomanació. En aquest context, els comentaris a les xarxes socials reflecteixen la tensió entre la maternitat idealitzada i les experiències reals de les mares.
La recerca ha analitzat 592 comentaris publicats en 15 publicacions de cinc comptes d’Instagram especialitzats en maternitat i lactància, tots amb milers de seguidors. L’anàlisi identifica quatre grans tendències en el discurs.
La primera és la presència d’expressions de culpa i sacrifici associades a la lactància materna. Moltes dones expliquen que se senten frustrades per no haver pogut mantenir la lactància exclusiva després de tornar a la feina, mentre que altres relaten l’esforç físic i emocional que han assumit per allargar-la tant com els ha estat possible.
La segona tendència fa referència a la pressió social per ajustar-se al model tradicional de “bona mare”. Diverses participants expliquen haver-se sentit qüestionades tant per professionals sanitaris com per familiars, que han criticat o jutjat les seves decisions sobre l’alimentació del nadó.
En tercer lloc, l’estudi assenyala que els comentaris reflecteixen una representació limitada de la diversitat familiar i social, ja que la majoria de discursos parteixen d’un model de família tradicional i heteronormatiu.
Finalment, nombroses aportacions expressen la sensació de solitud de moltes dones durant la criança i destaquen que la implicació dels pares en les tasques de cura continua sent limitada.
Segons la investigadora Mittzi Arciniega, les mares influencers viuen una realitat plena de contradiccions. D’una banda, es presenten com a referents en maternitat, criança o lactància i ofereixen suport i consells a altres dones. De l’altra, també formen part de les dinàmiques pròpies de l’economia digital, utilitzant els seus perfils d’Instagram com a eina de reputació o fins i tot com a font d’ingressos.
Per la seva banda, la coautora de l’estudi, Sílvia Escobar, destaca que moltes mares expliquen a les xarxes les dificultats per compatibilitzar la lactància i la criança amb la vida laboral, però acostumen a viure aquestes situacions com un problema individual més que no pas com el resultat de mancances socials i estructurals.
Per aquest motiu, els investigadors conclouen que aquests espais digitals tenen encara un potencial limitat per generar consciència crítica i impulsar la defensa col·lectiva dels drets de les dones en l’àmbit de la maternitat i la conciliació.
Redacció | ACN Barcelona
