Salvador, Sant Salvador • Socpetit.cat

Sant Salvador se celebra el 18 de març

El nom Salvador té profundes arrels en la llengua llatina derivant de la paraula «salvator», que significa salvador. Ha estat un nom utilitzat al llarg de la història, especialment en contextos religiosos, on s’associa a la idea de redempció i protecció divina. Es refereix directament a la figura de Jesucrist com el salvador de la humanitat en la tradició cristiana. Això el fa un nom amb una gran càrrega simbòlica i espiritual.

En la cultura hispanoparlant, Salvador ha estat un nom de pila masculí bastant estès, i també es pot trobar com a cognom. A més, és un nom que pot ser commemorat en la festivitat de Sant Salvador, que se celebra en diferents dates segons el santoral catòlic. El nom transmet idees de protecció, sacrifici i redempció, elements centrals en moltes narratives religioses i culturals.

Curiositats

Sant Salvador d’Horta
Va néixer un diumenge de desembre de 1520 a Santa Coloma de Farners. De ben petit ja va aprendre els rudiments de la vida espiritual de la mà dels benedictins de Montserrat. En torn als vint anys va decidir fer-se religiós, concretament frare franciscà, en el convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona, on va ingressar el 3 de març de 1541.

Tenia un intens amor per l’ascesi i la penitència. Sempre va buscar els treballs més humils i apartats en els convents per on va passar: va ser hortolà, cuiner, sagristà, porter i infermer. De Barcelona va ser traslladat al convent de Santa Maria de Jesús, a Tortosa, on va créixer la seva fama d’alta virtut i fins i tot de miracler. Eren tantes les curacions que feia i la gent que l’anava a trobar que això va causar que el traslladessin sovint de convent: de Jesús va ser traslladat a Bellpuig d’Urgell, d’aquí a Lleida, d’aquí a Horta de Sant Joan, on va ser-hi durant deu anys i va créixer encara més la seva fama de santedat.

D’Horta de Sant Joan el van enviar a Reus, amb una carta del pare provincial que prevenia el superior d’aquí dels esdeveniments que es produïen per on passava sant Salvador, considerant-lo gairebé com a díscol. Però la seva fama va arribar també a Reus. D’aquí el van traslladar novament a Barcelona, i aquí se les va haver de veure amb el tribunal de la inquisició.

Davant les acusacions del provincial, els inquisidors van demanar a Salvador que els ensenyés que feia, i davant seu va realitzar dues curacions extraordinàries, per la qual cosa els inquisidors van demanar al pare provincial que el deixés transitar lliurement per la ciutat perquè tothom es pogués beneficiar dels miracles que Déu feia per mitjà seu. De Barcelona va anar a Sardenya, no se sap si voluntàriament o per imposició, i aquí va formar part d’un grup de franciscans que es va establir a Càller per implantar l’observança franciscana. Els miracles van continuar. Va morir el 18 de març de 1567. Tenia 47 anys.

El 17 d’abril de 1938 el papa Pius XI va canonitzar-lo.