Ricard, Sant Ricard • Socpetit.cat

Sant Ricard se celebra el 3 d’abril

L’origen del nom Ricard prove dels antics pobles germànics, on es van unir les paraules “Rik-Hardt”. En primer lloc, el mot “Rik” es tradueix com a Rei, i “Hart” significa gran fortalesa o valentia. Al unificar-los obtenim “rei de gran valentia”.

Aquesta combinació dona lloc al significat de líder valent o rei poderós, suggerint un caràcter fort i decidit. El nom va ser portat per molts nobles i membres de la reialesa a travès de la història per la seves connotacions de fort i poderós.

A Catalunya, Ricard és la forma catalana de Richard, i ha estat un nom bastant comú al llarg dels segles. La seva popularitat pot ser deguda en part, a la presència de figures històriques rellevants amb aquest nom, la qual cosa ha perpetuat el seu ús en famílies que busquen un nom amb una connotació de lideratge i força.

Ricard és un nom carregat de molta història i llegendes èpiques, que han cultivat la nostra cultura des de temps antics fins l’actualitat.

Curiositats

Sant Ricard de Chichester va néixer l’any 1197 a Wyche. Aviat van morir els seus pares, i ell es va dedicar a la pagesia. Treballant molt va aconseguir rescatar una petita hisenda propietat dels seus avantpassats, que havien perdut per culpa d’un tutor negligent. Desprès d’això se’n va anar a Oxford per començar una nova vida, però no va canviar de manera de ser. Va aconseguir el títol acadèmic de Master in Art, i d’allà va passar a Bolonya, on va aconseguir el doctorat en dret canònic.

Va ser ordenat prevere l’any 1243, i al cap d’un any va ser nomenat bisbe de Chichester, nomenament que no va agradar al rei Enric III, perquè en volia un altre. Així doncs, no va poder prendre possessió de la seva seu fins un any després, amb la negativa del rei a reconèixer-lo. El papa Innocenci IV el va ratificar i consagrar personalment el 5 de març de 1245. Enric III, però, va fer tancar totes les portes de la ciutat i ningú no el va voler rebre per temor a la venjança del rei. Va caminar per la seva diòcesi, fins que un prevere el va acollir.

Durant dos anys va treballar com a bisbe missioner, visitant les cases humils dels pescadors i viatjant sempre a peu i sense cap pertinença. Els tres principals errors religiosos del segle XIII van ser sobre la propietat, sobre l’autoritat i sobre el matrimoni. La labor de contenció de Ricard va ser decisiva no sols a la seva diòcesi, sinó també a tot el país. L’apostolat de Ricard va ser una contínua defensa del dret enfront l’abús, i de la doctrina de l’evangeli enfront el nepotisme que hi havia.

Juntament amb aquesta energia de caràcter, els seus vuit anys d’episcopat van ser una prova de la seva caritat amb els humils i del seu esperit d’austeritat amb ell mateix. Aquesta senzillesa de costums i la seva caritat i amabilitat van ser les causes principals per les quals el seu poble se’l va estimar sincerament. Va morir als cinquanta-cinc anys, en una casa per a sacerdots pobres, envoltat dels seus deixebles. Al cap de nou anys de la seva mort va ser canonitzat.