Us parlem del que possiblement sigui un dels homes més odiats del món, un professor italià que suposadament va introduir la pràctica el 1905
Els deures o tasques escolars, són assignacions que els estudiants han de completar fora de l’horari escolar i l’objectiu dels quals són reforçar tot allò que s’ha après en classe. Els deures es coneixen des de fa molts anys, no obstant això, el concepte modern tal com el coneixem ara, es remunta a la fi del segle XIX i principis del segle XX. Durant aquest període, les idees pedagògiques i els mètodes educatius van començar a evolucionar, i es va posar major èmfasi en la importància del treball independent i l’autoreflexió per a l’aprenentatge.
Un dels primers defensors coneguts dels deures va ser Roberto Nevilis, un professor italià que suposadament va introduir la pràctica en 1905. Nevilis argumentava que els deures ajudaven els estudiants a reforçar i aplicar el que havien après a l’aula, a desenvolupar habilitats d’estudi i a fomentar la disciplina. No obstant això, alguns historiadors qüestionen si Nevilis es pot considerar realment l’inventor dels deures.
En general, els deures s’han utilitzat en l’educació per una varietat de raons. Algunes d’elles inclouen:
- Reforçar l’aprenentatge: Els deures ajuden els estudiants a practicar i reforçar el que han après en classe, la qual cosa pot facilitar una millor retenció de coneixements.
- Desenvolupar habilitats d’estudi: En completar tasques fora de l’aula, els estudiants tenen l’oportunitat de desenvolupar habilitats d’organització, autodisciplina i gestió del temps.
- Fomentar la responsabilitat: Els deures ensenyen als estudiants a completar tasques i complir amb terminis establerts.
- Preparar per a futures tasques: ajuden a adquirir habilitats i coneixements necessaris per a tasques o projectes posteriors.
- Involucrar als pares: Els deures també poden servir com una manera de què els pares participin en l’educació dels seus fills i puguin supervisar i donar suport al progrés acadèmic.
La pràctica de deures ha estat durant molt de temps objecte de debat, i continua sent-ho en l’actualitat. Alguns crítics argumenten que els deures poden generar estrès excessiu, afectar l’equilibri entre el treball i la vida personal, i limitar el temps disponible per a altres activitats importants fora de l’escola. En els últims anys, hi ha hagut un major enfocament a trobar un equilibri adequat en l’assignació de deures i a considerar enfocaments alternatius per a l’aprenentatge.
Eva Remolina | AMIC
