L’implant coclear és un dispositiu electrònic que s’introdueix en l’os temporal (que envolta l’oïda) per a ajudar a escoltar. El mecanisme a més compta amb un altre dispositiu proveït d’un micròfon que capta el so i el transmet al cervell i que s’instal·la en la part externa. Es diferencia d’un audiòfon en que requereix una cirurgia per a la seva implantació i funcionament.
L’implant coclear el que ve a fer és substituir la funció de l’oïda interna.
Per a poder sotmetre’s a aquesta cirurgia és requisit indispensable que la persona sigui completament sorda o bé tingui una audició molt baixa en totes dues oïdes i que l’ús d’audiòfons no li ofereixi cap millora. Fet pel qual, aquelles persones que aconsegueixen sentir amb ajuda d’audiòfons, no són candidats per a aquesta mena d’implant.
El resultat de l’operació dependrà del tipus d’aparell, de l’èxit de l’operació, de la capacitat mental de l’individu i la seva adaptació, del temps que ha passat sense sentir, així com de l’estat en el qual es trobava el nervi auditiu abans de la cirurgia.
L’operació dura unes tres hores i requereix anestèsia general. És una cirurgia bastant segura, però, així i tot, abans de sotmetre’s a ella ha de valorar-se els pros i els contres i tenir en compte els següents factors:
– Una vegada feta l’operació, és possible que no es puguin realitzar esports de contacte, tot això per a evitar cops en el mecanisme.
– No es podran fer ressonàncies magnètiques.
– Es deuran posteriorment seguir teràpies de recuperació amb logopedes, otorrinolaringòlegs i audiòlegs, tant per a saber utilitzar el mecanisme com per a tornar a aprendre a “sentir”.
– L’operació no ofereix una bona qualitat d’audició, ja que el so resultant és una mica “metàl·lic”.
Font: AMIC | Eva Remolina
