L’any 46 abans de Crist l’emperador romà Juli Cèsar va consultar a un grup d’astrònoms egipcis i això va donar com a resultat al calendari amb el qual es regiria la major part del món per més d’un mil·lenni. Així va néixer l’any de traspàs.
Això té a veure amb l’any solar. Els astrònoms egipcis d’aleshores van poder detectar un fet que els romans no havien captat: un any del calendari es retarda una mica en comparació de l’any solar, la qual cosa vol dir que un any en realitat no està compost per 365 dies exactes, sinó per 365.2422 dies. Per no tornar-nos bojos, Cèsar i el seu equip van determinar que la millor forma de mesurar l’any era afegir un dia addicional al calendari cada quatre anys.
El problema és que això tampoc resulta en una mesura exacta. L’any no està compost per 365.25 dies sinó per 365.2422 dies, la qual cosa significa que no es poden unir quatre quartes parts durant quatre anys per formar un nou dia. Hi ha una diferència d’11 minuts i 40 segons cada any, la qual cosa suposava afegir un dia més al calendari cada 125 anys.
El calendari romà va durar així fins a mitjan segle XVI, època en la qual el Papa Gregori XIII de l’Església Catòlica va decidir modificar-ho de nou amb el propòsit que fos més senzill determinar exactament quan eren les pasqües, i així va néixer el calendari gregorià que avui dia utilitzem en la major part del món.
